Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
Curs 4 - Semestre 2
Metodologia didàctica
8.
Metodologia didàctica
La pedagogia
crítica al voltant de la qual es desenvolupa aquest plantejament didàctic, com
a forma de crítica educacional, s'entén com una forma de pràctica compromesa
que iguala l'aprenentatge i la creació de ciutadanes i ciutadans crítics. Per
això es va considerar la concepció de la cultura com un espai de producció de
coneixement, valors i significats (quant a la creació i la recepció lectora),
els referents compartits i contrastats per a la millor comprensió dels textos,
des de les diverses subcultures de l'estudiantat, en lloc de la consideració
elitista i monolítica de cultura i la defensa d'un desenvolupament del
currículum relacionat amb la formació literària de l'estudiantat que puga
afavorir processos democràtics de transformació de les desigualtats socials des
del concepte de ciutadania participativa i deliberativa.
La nostra opció
metodològica se situa en l'aprenentatge dialògic i, consegüentment, en
dinàmiques de treball practiques, d'indagació, reflexives i participatives,
lligades a les interaccions socials comunicatives com a font d'aprenentatge
cooperatiu, tutoritzat i lligat a la resolució de problemes i conflictes
cognitius, on es recull el que l'avantguarda de la comunitat científica defensa
com a metodologia òptima en la formació inicial de mestres en la societat de la
informació (Aubert, A.- Flecha, A.- García, C.- FlechaA, R.-Racionero,
S.,2008).
Com a eines de
les nostres accions educatives fem servir:
a) Els debats assemblearis. El primer dia la classe es
constitueix en assemblea permanent, entenent l'assemblea com a eina de
democràcia. Les interaccions es converteixen en un mitjà d'humanització
dialògica. Cada dia cal penjar a l'aula virtual una reflexió dels grups reduïts
sobre la teoria a treballar en el debat de l'assemblea plenària (grup-classe).
Els debats, de
vegades, es converteixen en tertúlies pedagògiques dialògiques
(TPD), a partir de la lectura d'articles acadèmics dels quals se
seleccionen fragments que s'incorporen a la construcció intersubjectiva del
sentit del text entre tota la classe.
b) L'aula virtual.
Paral·lelament
als debats a l'aula virtual, a més dels articles científics dels que
l'estudiantat extreu els interrogants que seran la columna dels debats plenaris
(els seus interrogants, des d'una pedagogia freireana de la pregunta i no de la
resposta), comptem amb fòrums de materials hipermodales i hipertextuals (webs,
publicitat, blocs, vídeos, pel·lícules, cançons, fanfics, revistes
electròniques, conferències o programes d'orientació a la lectura entre
d'altres) per contrastar i completar la informació de la feina a classe i que,
a més, connecten la cultura acadèmica amb la cultura popular.
Aquesta opció
metodològica recull, doncs, les propostes d'innovació i millora educativa i
utilitza l'aula virtual com un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge. Es
basa en el programari lliure Moodle, que ens ajuda a crear comunitats virtuals
d'aprenentatge cooperatiu. Aquesta eina organitza i estructura gran part del
treball de la professora i de l'estudiantat de manera pública i compartida.
Podem contrastar i complementar la informació del treball a classe, generar
interaccions, investigació, lectura i escriptura en l'estudiantat.
El treball des
de l'aula virtual segueix la metodologia científica lligada a la recerca,
l'anàlisi i la informació compartida, en lloc d'un coneixement receptiu,
estàtic i tancat. A més, facilita l'accés a grans quantitats de documents de
diverses formes, gèneres i formats, la multimodalitat, la hipertextualitat, la
multitasca, l'autoaprenentatge i la cooperació com a comunitat d'aprenentatge.
En l'avantguarda
de la DLL la relació entre competència comunicativa i educació democràtica és
clara (Lomas y Ruiz, 2011), així ho demostren les investigacions des de l'emancipació
comunicativa (Lomas, 2011) en la línia freireana (recordem que Freire és
l'autor de l'àmbit educatiu més citat per la comunitat científica
internacional) o l'orientació sociocultural lligada a la literarietat crítica
(Cassany, 2006) o els nous alfabetismes com l'alfabetisme digital
(Lankshbear-Knobel, 2008).
c) El llibre de cada dia. Cada dia ens apropem a un llibre de
LIJ.A l'aula virtual està penjada tota la informació relacionada amb cada
llibre, que genera nous itineraris d'informació.
d) La tertúlia literària dialògica.
La lectura
dialògica (Aguilar et al.2010) l'entenem com un mitjà de conscienciació,
compromís i transformació crítics, lligada a l'aprenentatge dialògic. Aquest
pas de la lectura acrítica a la crítica (Cassany, 2006 i 2011a, b) ajuda a
visibilitzar les desigualtats discursives, a visibilitzar la ideologia. És una
lectura que genera emancipació comunicativa i ens porta, seguint a Freire, de
la lectura de la paraula a la lectura de l'món, de la realitat. Les
interaccions de l'lector-a amb el text (Mendoza, 2008) visibilitzen l'intertext
i, conseqüentment, ajuden a considerar les subcultures de procedència de
l'estudiantat.
Les tertúlies
literàries dialògiques de literatura infantil i juvenil (TLD) de LIJ,
dissenyades, implementades i amb resultats compartits als fòrums escaients des
del curs 2005/06 des de la DLL a l'UJI (Aguilar, 2008 i 2012). Se situen en el
context de les tertúlies literàries dialògiques (Flecha, 1980) que actualment
s'estan implementant als programes educatius més importants. com per exemple,
la Universitat de Harvard. La conceptualització de la lectura dialògica en el
context pràctic de les TLD i les comunitats d'aprenentatge és una experiència
que genera transformació cultural, social i personal des de la construcció
intersubjectiva del sentit del text. L'experiència creada el 1980 s'ha
convertit en el moviment mundial “1001 tertúlies al món” i ha demostrat que
supera desigualtats socials. Professorat d'universitats de prestigi
internacional com la Universitat de Harvard, la Universitat de Massachusetts,
el Victorian Centre of the Adult Literacy and Numeracy Australian Reseach
Consortium (ALNARC) i moltes més, ho consideren un exemple pràctic de les
millors teories socials i educatives actuals. Entre les persones que han donat
suport a aquest projecte podem parlar de reconeguts intel·lectuals com Donaldo
Macedo, José Saramago o Eduardo Galeano. A més, ja és un motor de canvi i
innovació educativa en tots els nivells educatius
(Aguilar-Alonso-Padrós-Pulido, 2010).
Treballem
llibres de LIJ de qualitat literària i estètica. La TLD produeix un procés
intersubjectiu de creació de sentit, de relació dialèctica en relació amb el
text i el context de l'obra, però, a més, amb el mateix context de les persones
participants (Aubert et al., 2008 i Valls et al., 2008).
e) Els diaris dialògics (Aguilar, 2004) han estat
dissenyats, implementats i compartits des del grup Didàctica de la llengua i la
literatura i pedagogia crítica del Departament d'Educació de l'UJI (creat en
2000) i els resultats als fòrums investigadors escaients. Des de l'any 2007
també s'han fet servir en l'aula virtual
(Aguilar-Arroyo-Cremades-Mejías-Roig-Torrego, 2011). Suposen una reflexió
diària per a no perdre els detalls de cada dia, però també una eina d'anàlisi
longitudinal en el temps per veure com es va reconstruint i transformant el
coneixement, les emocions, les actituds, els posicionaments com a futures i
futurs mestres.
Els diaris
dialògics en constant (re)construcció col·lectiva, elaborats per l'estudiantat
i penjats a l'aula virtual, inclouen tot el que hem fet, desenvolupat i viscut.
Tota la informació és pública i compartida.
f) Seminari.
Per accedir quan és necessari a més materials que ens allunyen de l'discurs
únic, a autors -es i il·lustradors-es a partir dels quals reflexionar sobre els
conceptes que analitzem. També hem desenvolupat diversos itineraris lectors
vinculant cultura acadèmica i cultura popular des de la intertextualitat.
g) Taller
Per ampliar des
de la pràctica el contingut dels articles acadèmics ja debatuts a l'assemblea,
per exemple el taller sobre recursos digitals i LIJ.