Bloc I: INTRODUCCIÓ

TEMA 1. LA CIÈNCIA EN EL MARC D'UNA CULTURA HUMANÍSTICA

1.1 Ciència com a episteme

1.2 Ciència com a praxi

1.3 Ciència com a progrés

1.4 Ciència com a cultura

Bloc II: FILOSOFIA I HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA

TEMA 2. PRECEDENTS HISTÒRICS

2.1 La ciència antiga

2.1.1 Prehistòria: Paleolític, Mesolític i Neolític

2.1.2 Primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

2.1.3 Món clàssic: Grècia antiga

2.2 La ciència medieval

2.1.1 Món clàssic: l'Imperi Romà

2.1.2 Alta Edat Mitjana: l'islam

2.1.3 Baixa Edat Mitjana: les Universitats

2.2.4 Món modern: art i ciència en el Quattrocento

2.3 La ciència moderna

2.3.1 Món modern: mètode i ciència al Cinquecento

2.3.1.1 Precedents: Andreas Vesalius i Nicolás Copèrnic

2.3.1.2 Revolució científica: Tycho Brahe, Johannes Kepler i Galileu Galilei

2.3.2 La Il·lustració: raó i ciència als segles XVII i XVIII

2.3.2.1. Isaac Newton i la mecànica vectorial

2.3.2.2. Emmanuel Kant i els límits del coneixement

2.4 La ciència contemporània (segle XIX)

2.4.1 L'Evolucionisme

2.4.2 La Termodinàmica

2.4.3 La Cinètica

2.4.4 L'Electromagnetisme

2.5 La ciència contemporània (segle XX)

2.5.1 La crisi de les matemàtiques

2.5.2 La teoria de la relativitat especial i general

2.5.3 La mecànica quàntica

2.5.4 La teoria de cordes

Bloc III: ÈTICA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

TEMA 3. L'EXPLICACIÓ, DEMARCACIÓ I VERITAT CIENTÍFICA

3.1 Mètodes científics: inductiu, hipoteticodeductiu i nomologicodeductiu

3.2 Models d'explicació científica: causal, funcional, intencional

3.3 Altres mètodes i models d'explicació científica.

3.4 Falsacionisme i Paradigma científic: Karl Popper i Thomas Kuhn

3.5 Anarquisme metodològic i Programa d'investigació científica: Paul Feyerabend i Imre Lakatos

3.5 Concepcions de veritat científica

TEMA 4. CIÈNCIA I TÈCNICA COM IDEOLOGIA

4.1 Teoria crítica i ciència.

4.2 Teoria crítica i Habermas.

4.3 Crítica de Habermas a la ciència.

4.4 La funció ideològica de la ciència.

TEMA 5. ÈTICA DE LES NEUROCIÈNCIES

5.1 El gir neurocèntric

5.2 Antecedents: Phineas P. Gage i Santiago Ramón y Cajal

5.3 Tecnologia neurocientífica: les imatges de l'activitat cerebral

5.4 Metodologia neurocientífica: la teoria de jocs i altres propostes

5.5 Característiques de les neurociències: descriptiva, interdisciplinària, conductual

5.6 Contribucions de les neurociències: el paper de les emocions

5.7 Restes ètiques de les neurociències.

TEMA 6. ÈTICA DE LA INTEL.LIGENCIA ARTIFICIAL

6.1 La IA en la mitologia grega: Hefest, Dèdal i Prometeu

6.2. Els antecedents de la IA: Ada Lovelace, Charles Baggage i Alan Turing

6.3 El naixement de la IA com a disciplina: la Conferència de Dartmouth

6.4 Actualitat de la IA: xarxes neuronals artificials i Deep learning

6.5 Reptes ètics de la IA: la colonització algorísmica del món de la vida

6.6 Ètica discursiva per una IA confiable: el principi d'explicabilitat

TEMA 7. ÈTICA DE LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

7.1 Reptes ètics de la investigació científica

7.2 Una ètica de la investigació en el marc de les ètiques aplicades.

7.3 Un marc ètic per a la investigació científica: la Carta europea de l'investigador

7.4 Recerca i innovació responsable (RRI): ciència amb i per a la societat

7.5 La gestió de la dimensió ètica de la confiança en la investigació científica