Actuació precoç Ser capaç de reconèixer i orientar la terapèutica de: - Un pacient recuperat després d'un tractament d'urgència. - El deteriorament de la consciència, diagnòstic diferencial etiològic. - L'accident vascular cerebral, hipertensió endocraneal aguda. - El politraumatisme. - La compressió medul·lar aguda. - Les lesions vasculars amb risc d'hemorràgia. - Un pacient amb cremades. - El treball de part o expulsiu. - La retenció aguda d'orina, distensió vesical. - La distensió gàstrica aguda. - L'epistaxi i hematèmesi. - La septicèmia. - La crisi vasovagal. - La crisi convulsiva i estat per postical. - La crisi tirotòxica. - La trombosi venosa profunda. - La isquèmia arterial. - L'abstinència alcohòlica i d'opiacis. - La deshidratació greu. - La hipertèrmia maligna. - La preparació per al trasllat d'un pacient traumàtic.

Anamnesi del pacient i/o dels seus familiars Ser capaç de: - Fer una anamnesi completa, centrada i estructurada en el pacient, tenint en compte tots els grups d'edat, el sexe, els factors multiculturals i els ètnics. - Utilitzar una bona tècnica de comunicació. - Recollir les dades psicosocials significatives. - Valorar les expectatives del pacient, pares i tutors. - Conduir l'entrevista per a poder extraure les dades clíniques rellevants. - Valorar i saber interpretar els aspectes relacionats amb la comunicació no verbal (postura, mirada, gestualitat).

Aprenentatge autònom. Ser capaç de gestionar l'aprenentatge autònom amb la utilització de les estratègies i recursos més adequats.

Aspectes psicosocials. Ser capaç de relacionar-se amb els pacients i col·legues tenint en compte la diversitat de característiques que formen la personalitat humana.

Aspectes ètics Ser capaç de: - Conèixer i entendre l'ètica mèdica contemporània i els principis ètics d'autonomia, beneficència, no maleficència i justícia; els deures del metge i l'aplicació pràctica de les teories. - Conèixer i saber utilitzar una metodologia correcta per a la resolució de conflictes ètics. - Comprendre la necessitat i la importància del consentiment informat. - Acceptar els drets del malalt. - Conèixer el codi deontològic de la professió. - Fomentar el respecte a la diversitat, l'equitat i la igualtat de gènere.

Atenció primària. Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les patologies més prevalents en l'àmbit d'atenció primària. Promoció de la salut en l'entorn familiar i comunitari. Reconèixer, diagnosticar i orientar la patologia prevalent en les persones ancianes.

Cirurgia general i primeres cures. Saber: - Aplicar mesures d’asèpsia en ferides simples. - Col·locar sutures en ferides simples. - Fer cures cutànies. - Fer un primer tractament de cremades, segons l’origen de l’agent agressor. - Realitzar tècniques de permeabilitat de la via aèria. - Fer la reanimació cardiopulmonar bàsica i avançada. - Conèixer la tècnica de la punció pleural, abdominal i lumbar. - Desbridar abscessos simples. - Fer un primer tractament d’una hemorràgia externa.

Cirurgia. Conèixer: - Les indicacions de la cirurgia en malalties cròniques i agudes. - Els riscos tromboembòlics, els riscos en pacients descoagulats, prevenció i tractament d’infecció, riscos d’hemorràgia i isquèmia i síndrome compartimental. - La utilització de l’instrumental quirúrgic bàsic.

Col·laborar amb altres professionals i institucions a fi de promocionar la salut i prevenir malalties. Ser capaç de: - Col·laborar amb professionals sanitaris, educadors i responsables de l’administració pública. - Integrar els components de la protecció de la salut (medi ambient i aliments) en la valoració pronòstica. - Reconèixer i utilitzar les eines de planificació i priorització en el servei públic de salut. - Conèixer les bases científiques, riscos i l’aplicabilitat de les medicines alternatives.

Comunicació amb els companys i treball en equip. Ser capaç de: - Mantenir una actitud de confiança i respecte, oberta al canvi, junt amb una predisposició a la col·laboració. - Col·laborar amb altres professionals de Ciències de la Salut amb la finalitat de donar les millors solucions al malalt i les seues famílies. - Reconèixer les limitacions pròpies amb la finalitat de sol·licitar la col·laboració d'altres col·legues. - Fer una exposició científica davant d'un auditori de col·legues.

Comunicació amb pacients i familiars. Ser capaç de: - Utilitzar els principis d'un bon entrevistador (empatia, calidesa, respecte, concreció, confidencialitat i assertivitat). - Utilitzar un vocabulari entenedor. - Saber notificar males notícies.

Comunicació com a educador. Ser capaç de: - Adaptar el llenguatge i el missatge segons les circumstàncies. - Saber estructurar i esquematitzar el missatge. - Saber utilitzar exemples pràctics que faciliten la realització de procediments. - Participar en un programa formatiu i utilitzar-hi les bases teòriques de l'aprenentatge i la docència. - Conèixer els processos de formació i capacitació professionals propis dels diferents nivells de competències.

Cures cròniques. Ser capaç de: - Pronosticar el tipus, l'evolució i les limitacions de les malalties cròniques. - Valorar les diferents opcions terapèutiques. - Prevenir les complicacions de la malaltia. - Valorar les necessitats psicològiques, mèdiques, familiars i ambientals del pacient crònic. - Valorar el grau d'incapacitat física. - Conèixer les cures i els riscos de la immobilitat. - Conèixer el paper de la rehabilitació. - Conèixer i prescriure les modalitats de tractament domiciliari, sociosanitari i d'hospital de dia. - Valorar el pronòstic i planificar el tractament segons l'evolució de la malaltia. - Participar en els tractaments multimodals. - Conèixer les pautes d'analgèsia. - Valorar la invalidesa permanent. - Conèixer l'estimulació precoç i psicoteràpia del xiquet.

Cures pal·liatives. Conèixer: - Les cures pal·liatives en règim d'ingrés o domiciliaris. - El paper dels centres sociosanitaris. - El control de les cures domiciliàries. - Les estratègies per a alleujar els símptomes molestos o dolorosos del pacient terminal. - El paper de la família. - Les necessitats psicològiques i ambientals del pacient terminal. - Les tècniques de suport al pacient moribund i al seu entorn.

Derivació del pacient. Saber reconèixer les necessitats d'un pacient donat d'alta. Ser capaç de valorar la: - Derivació d'un pacient estable. - Derivació d'un pacient inestable. - Derivació d'un pacient que necessita suport sociosanitari. - El sistema d'emergències mèdiques.

Desenvolupament d'estratègies de salut i screening. Salut laboral. Seguretat alimentària. Conèixer com intervé el mediambient en l'estat de salut i les conseqüències que comporta.

Diagnòstic per la imatge. Ser capaç de: - Conèixer les diverses tècniques que s'integren en el diagnòstic per la imatge. - Conèixer les indicacions, contraindicacions i riscos de les exploracions. - Seleccionar les proves i els procediments diagnòstics o terapèutics adequats en cada cas. - Donar prioritat a les diverses tècniques de diagnòstic en relació amb la sospita clínica. - Saber interpretar les diferents proves.

El metge com a gestor. Ser conscient de la necessitat d'aconseguir la màxima eficàcia en la seua actuació professional, amb el mínim cost econòmic i social.

El metge com a membre d'un equip multidisciplinari. Ser conscient de la utilitat de treballar conjuntament amb altres professionals sanitaris en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del pacient, desenvolupant el treball en equip.

Establiment d'un pla d'actuació. Capacitat d'establir un pla d'actuació considerant les necessitats del pacient i de l'entorn familiar i social, que implique tots els membres de l'equip de salut.

Exploració física. Ser capaç de realitzar una exploració física general i per sistemes, apropiada a l'edat del pacient, al sexe, a l'estat mental i físic, d'una manera completa i sistemàtica.

Fer una orientació diagnòstica. Ser capaç de: - Analitzar tota la informació disponible. - Definir sindròmicament el pacient i prioritzar les opcions diagnòstiques.

Fàrmacs. Conèixer: - Els principis de bona prescripció. - Els diversos grups farmacològics amb les seues indicacions, dosi, vies d'administració, interaccions, contraindicacions i efectes adversos. Prescripció i farmacovigilància. Farmacologia dels diferents aparells i sistemes.

Habilitat per establir, en base a la millor evidència disponible, estratègies individualitzades que reduïsquen els riscos en els pacients. Habilitat per avaluar la qualitat assistencial. Ser capaç de: - Conèixer les intervencions preventives i les estratègies de promoció de la salut en els diversos grups d'edat i col·lectius especials de la població. - Aplicar la intervenció psicològica a la prevenció de riscos vinculats a hàbits de salut en persones que presenten malalties com ara hipertensió, metabolopaties, dolor crònic.

Història de la medicina. Conèixer la història de la salut i la malaltia.

Implementació d'accions preventives per promocionar la salut tant a nivell individual com poblacional. Ser capaç de: - Conèixer els conceptes i criteris econòmics bàsics que condicionen la pràctica assistencial. - Conèixer conceptes de demografia i de variabilitat biopsicosocial. - Conèixer el funcionament del sistema públic de salut sensibilitzant la població del risc que comporta no recórrer, en determinades circumstàncies, a l'ajuda mèdica. - Promocionar l'adherència al tractament amb la valoració de les motivacions del pacient per acceptar el seguiment d'instruccions mèdiques i les conseqüències de la no adhesió al mateix.

Interpretar els resultats de l'anamnesi, de l'examen físic i de les exploracions complementàries. Ser capaç de: - Ordenar i interpretar les dades obtingudes en l'anamnesi. - Reconèixer la normalitat o la anormalitat de les troballes de l'exploració física i les proves complementàries, ordenar-les i interpretar-les. - Definir els símptomes i signes guia. Saber valorar les modificacions dels paràmetres clínics en les diferents edats.

Judici crític i capacitat per fer front a la incertesa i l'error en la presa de decisions. Ser capaç de: - Reconèixer un cert grau d'incertesa en qualsevol acte mèdic i, per tant, susceptible de ser millorat o modificat. - Reconèixer i acceptar que el coneixement científic és canviant. - Reconèixer i acceptar les pròpies limitacions. - Fer front a la incertesa mitjançant la utilització de les fonts de coneixement a l'abast, l'ajuda dels companys, la iniciativa pròpia i la capacitat de decisió. - Escoltar i analitzar les opinions dels pacients i familiars. - Admetre opinions d'altres col·legues, contràries a l'opinió pròpia. - Ser receptiu als canvis en la presa de decisions. - Assumir els errors en la presa de decisions, quan aquests es produeixen després d'un raonament clínic adequat i d'haver analitzat tota la informació a l'abast.

Laboratori. Saber: - Fer una punció venosa. - Interpretar els resultats. - Determinar glucèmies capil·lars. - Efectuar una tira bàsica d'orina. - Interpretar els resultats dels exàmens analítics bàsics de sang, orina i líquids pleural, cefaloraquidi, ascític i articular. - Detectar sang oculta a l'excrement. - Fer un test d'embaràs.

Medicina basada en l'evidència (MBE) Ser capaç de: - Justificar i sustentar qualsevol actuació i decisió mèdica basant-se en la millor evidència disponible. - Conèixer les fonts de l'evidència (publicacions científiques, protocols, guies de pràctica clínica, bases de dades), la manera d'aconseguir-les i com mantenir-les actualitzades. - Trobar l'equilibri entre l'evidència científica i l'experiència clínica. - Conèixer la metodologia científica per obtenir una medicina basada en l'evidència. - Conèixer l'abast organitzatiu, formatiu, jurídic, ètic i de gestió de la MBE. - Saber els avantatges de l'aplicació de protocols consensuats segons la MBE.

Metodologia científica i d'investigació. Ser capaç de: - Reconèixer la necessitat de la investigació per a la progressió del coneixement. - Conèixer la relació entre investigació bàsica i investigació clínica. - Conèixer la necessitat la col·laboració entre les dues investigacions en equips multidisciplinaris. Conèixer: - La metodologia científica. - Els procediments bàsics d'un laboratori d'investigació. - Com desenvolupar un projecte d'investigació. - Les bases per a la bioestadística i la seua aplicació en la valoració dels resultats dels projectes d'investigació. - La construcció d'una base de dades i de la seua explotació amb els paquets estadístics més habituals. - Com fer una anàlisi crítica de la significació estadística i com reconèixer la seua relació amb la significació clínica. - Com redactar un model d'article científic.

Mostrar actituds professionals adequades. Ser capaç de: - Establir confiança entre el metge i el pacient, amb respecte i amb l'adopció d'una postura empàtica i holística. - Avaluar i preservar l'autonomia del pacient i mantenir la participació en totes les decisions que l'afecten. - Respectar les institucions professionals i els serveis sanitaris.

Motivació. Ser capaç de mantenir un alt nivell de motivació tot i les dificultats.

Nutrició. Ser capaç de: - Indicar una dieta adequada. - Indicar i seguir el compliment del tractament dietètic de la diabetis, risc cardiovascular, insuficiència renal i hepàtica, i obesitat. - Selecció dels mètodes apropiats per assegurar una nutrició adequada a les necessitats individuals del pacient. - Valorar els estats de malnutrició. - Valorar les indicacions terapèutiques i les vies d'administració de la nutrició artificial enteral, parental i pediàtrica. - Prevenir les complicacions dels diferents mètodes de nutrició artificial. - Indicar i fer el seguiment en la nutrició pediàtrica.

Principis generals de la bona comunicació (pròpies i de l'entrevistat). Ser capaç de: - Conèixer les tècniques de la comunicació verbal (claredat, ordre, llenguatge...). - Conèixer les tècniques de la comunicació no verbal (postura, mirada, gestualitat, escenari...). - Conèixer les fórmules de la comunicació escrita.

Principis generals de la investigació del pacient. Ser capaç de: - Establir una metòdica raonada i ordenada d'exploracions complementàries, segons el procés de base i la diagnosi diferencial establida. - Valorar el risc i el benefici de cada exploració. - Conèixer el rendiment diagnòstic de les diferents exploracions. - Conèixer les indicacions i contraindicacions de les diferents proves. - Conèixer el cost de l'exploració. - Informar detalladament el pacient de les exploracions que es realitzaran. - Obtenir el consentiment.

Proves diagnòstiques de laboratori. Proves funcionals. Dins dels àmbits d'hematologia, bioquímica, immunologia, genètica, microbiologia i anatomia patològica fa falta: - Conèixer les indicacions i contraindicacions de les exploracions més comunes. - Conèixer els procediments requerits per obtenir el material necessari per a la investigació. - Saber interpretar els resultats de les diferents proves.

Pràctica de la medicina en una societat multicultural. Reconèixer: - Les característiques de la nostra societat multicultural i respectar-les. - La importància de l'aprenentatge d'idiomes. - L'existència de costums i de creences que poden aconsellar l'evitació o la modificació d'actituds diagnòstiques i terapèutiques.

Psicològics. Ser capaç de: - Detectar estats emocionals associats a altres quadres clínics que comprometen la seua evolució. - Conèixer les diverses tècniques de psicoteràpia.

Radiologia. Saber: - Interpretar la radiologia simple (tòrax, abdomen i esquelet). - Interpretar l'anatomia bàsica de la tomografia axial computada (TAC), ressonància magnètica (RM) i ecografia.

Raonament clínic. Ser capaç de: - Recollir i interpretar tota la informació obtinguda per l'anamnesi, l'exploració física i les exploracions complementàries. - Valorar la rellevància de cada símptoma i signe en la malaltia actual. - Conèixer les limitacions de les exploracions complementàries i la interpretació quan el resultat obtingut no s'avé amb les dades clíniques. - Conjurar tots els signes i símptomes en un o en diverses síndromes i confeccionar una diagnosi diferencial raonada i en funció del pacient atès. - Identificar la problemàtica del pacient i saber prioritzar els problemes, segons la gravetat i la urgència. - Reconèixer les limitacions pròpies (desconeixement, falta d'experiència) a fi de sol·licitar la col·laboració d'altres col·legues.

Reanimació cardiopulmonar. Saber fer maniobres de suport vital bàsic i avançat.

Reconèixer les causes de la malaltia i les amenaces per a la salut dels individus i poblacions de risc. Ser capaç de: - Conèixer els problemes de salut pública prioritaris en la comunitat. - Conèixer els components de l'educació sanitària. - Utilitzar adequadament el consell mèdic. - Reconèixer els factors psicològics, físics o conductuals presents en el desencadenament i el manteniment d'una malaltia, com ara el tabaquisme, drogodependències, sedentarisme, falta de protecció solar, alteracions alimentàries... - Identificar els signes i símptomes de la malaltia per al seu diagnòstic precoç. - Conèixer la validesa i el significat dels diversos procediments utilitzats en el diagnòstic precoç de les malalties específiques.

Registre de les troballes. Ser capaç de: - Redactar una història clínica que siga llegible, concisa i actualitzada. - Elaborar un informe clínic, instruccions i altres registres, de forma comprensible per a pacients, familiars i altres professionals.

Responsabilitat dels metges. Ser conscient del paper de la professió mèdica en la societat i com a agent de canvi.

Ser capaç de prioritzar. Ha de: - Conèixer perfectament la diferència entre el concepte d'important i el d'urgent. - Aprendre a desenvolupar l'activitat assistencial tenint en compte la importància i la urgència, tant del procés que afecta el malalt com de tots els factors que l'envolten (personals, familiars, socials, ètics). - Saber prioritzar, compaginant la utilització de guies i protocols amb els coneixements adquirits per l'experiència i la iniciativa pròpia. - Aprendre a saber utilitzar el temps propi per traure el màxim profit a qualsevol activitat (assistencial, científica).

Ser capaç de: - Aplicar un protocol de despistaje de patologies d'alta prevalença sistemàticament a tots els individus en risc per edat, sexe, fenotip... - Desenvolupar les estratègies de control i prevenció de les malalties transmissibles. - Desenvolupar les estratègies de prevenció de les malalties cròniques i degeneratives. - Promocionar campanyes de prevenció de riscos tenint en compte les que ja existeixen (consum de tabac i drogues, educació sexual sanitària i prevenció d'accidents de tràfic), i sensibilitzar la població sanitària del seu interès i benefici. - Promocionar el bon ús dels medicaments.

Sistema cardiovascular. Saber: - Prendre la pressió arterial. - Fer una oscil·lometria. - Fer i interpretar un electrocardiograma (ECG) normal i anormal.

Sistema respiratori. Saber: - Interpretar els trets bàsics d'una espirometria. - Fer un Peak-Flow. - Mesurar la saturació d'oxigen. - Utilitzar l'oxigenoteràpia. - Fer un repicament (clapping) - Utilitzar inhaladors i aerosols.

Sistemes de salut. Conèixer: - La visió i les demandes de la societat. - El paper dels diversos nivells d'assistència sanitària. - Els serveis sociosanitaris i pal·liatius d'atenció en la població. - El paper de les diverses professions sanitàries. - L'estructura del sistema sanitari a la Comunitat Valenciana i a Espanya. - El paper de la medicina privada en el sistema sanitari. - La legislació corresponent.

Socials. Ser capaç de: - Valorar les dades del nivell educatiu, cultural i socioeconòmic del pacient per adequar les pautes mèdiques. - Valorar el suport familiar en la malaltia i el seu grau d'acord en l'adhesió al tractament.

Terapèutica. Conèixer i saber utilitzar els fàrmacs analgèsics, antineoplàstics, antimicrobians i antiinflamatoris.

Terapèutiques complementàries - Conèixer els fonaments físics de les tècniques utilitzades en les diferents terapèutiques i les seues aplicacions en cada trastorn dels diversos òrgans i sistemes.

Teràpies alternatives o complementàries. - Conèixer els principis generals de les teràpies alternatives o complementàries. - Saber valorar el possible efecte d'aquestes teràpies quan s'associen als tractaments convencionals (acupuntura, massatge terapèutic, homeopatia, musicoteràpia, medicina naturista, osteopatia, quiropràctica, bioretroalimentació, etc.).

Tractament precoç. Ser capaç de realitzar cures i tractaments en situacions agudes.

Tècniques electrofisiològiques. Conèixer les indicacions principals de les tècniques electrofisiològiques (electrocardiograma, electroencefalogrames, electromiografia i altres).