En aquesta assignatura es distingeixen dos tipus principals d'activitats: les classes teòriques i els seminaris:

- Les classes teòriques consistiran en sessions expositives en les quals, ajudada mitjançant presentacions multimèdia, la professora presentarà, descriurà i explicarà els continguts principals d'aquesta assignatura. Les anomenades “pràctiques d'aula” o “resolució de problemes” seran incloses en aquesta activitat segons les necessitats del procés d'ensenyament-aprenentatge.

- Els seminaris consistiran en sessions a les quals l’estudiantat acudirà, després d'haver realitzat una exploració del material recomanat (vídeos, articles científics, etc.) para cada una de les mateixes, per posar en comú i debatre l'après mitjançant aquest treball autònom.

Per a tots dos tipus d'activitats es considera fonamental una disposició proactiva i participativa per part de l'estudiantat. Per a això, en aquesta assignatura implantarà de manera experimental, l'ús continuat de comandaments multiresposta (MMR) d'ús individual. Així, cada estudiant o estudianta rebrà en dipòsit un d'aquests MMR, el qual ha d'utilitzar en totes les activitats d'aquesta assignatura i que ha de retornar al final de la mateixa.
Breument descrit, un MMR és un dispositiu electrònic que permet que un ampli nombre d'usuaris emeten simultàniament les seues respostes (que són registrades de manera immediata i individualitzada) davant una sèrie de preguntes plantejades per una o un docent durant el desenvolupament de la seua activitat lectiva. Aquestes respostes poden ser ràpidament visualitzades en forma d'histograma de freqüències per a cada una de les alternatives ofertes, la qual cosa suposa un valuós recurs per promoure la interacció entre docents i estudiantat. De fet, mitjançant aquest sistema les preguntes plantejades ja no són restringides a una sola persona que les respon voluntàriament sinó que l'adopció d'aquesta tecnologia obliga a cada estudiant o estudianta a pensar i emetre la seua resposta. A més, les respostes emeses aporten una visió global del grau de comprensió de l'audiència respecte al que s'ha preguntat, la qual cosa proveeix un punt de partida clar per a aclarir aquests continguts en dirimir perquè cada una de les alternatives era correcta o incorrecta.

A més, atès que a cada estudiant o estudianta li serà assignat un MMR que utilitzarà al llarg de totes les classes teòriques i seminaris d'aquesta assignatura, les respostes emeses podran formar part del procés d'avaluació. Respecte a aquest últim, l’estudiantat pot (al principi de l'assignatura) triar entre dos sistemes d'avaluació diferents:
El primer d'aquests sistemes es recomana per a aqueixa part de l'estudiantat que no puga assistir amb regularitat a les classes. En aquest sistema, la qualificació de l'assignatura s'obtindrà a partir de la suma directa de tres conceptes avaluables:

1. Examen final: l’estudiantat podrà obtenir fins a sis punts de la nota final de l'assignatura (puntuació màxima: 10 punts) en l'examen final de l'assignatura. Aquest examen consistirà en una prova tipus test de quatre alternatives. S'estima que el nombre de preguntes en aquesta prova d'avaluació serà d'aproximadament 40-50 preguntes.

2. Seguiment dels seminaris: l’estudiantat podrà obtenir fins a dos punts de la nota final de l'assignatura si presenta una sèrie de resums escrits (de dues a tres pàgines/resum) que descriga i analitze el contingut del material que es recomana i facilita de manera prèvia a cada un dels seminaris.

3. Treball final: l’estudiantat que opte per aquest sistema d'avaluació ha de realitzar un treball escrit, la temàtica del qual ha de negociar-la amb la professora d'aquesta assignatura. Aquest treball escrit podrà ser realitzat de manera individual o en grups de fins a tres persones i pot sumar fins a dos punts de la nota final de l'assignatura.

El segon dels sistemes d'avaluació oferts està dissenyat per a possibilitar un seguiment constant i continuat del progrés de l’estudiantat en aquesta assignatura. Això serà possible mitjançant l'ús dels MMR i en concret es farà de la següent manera:

1. En les classes teòriques, l'ús de MMRs permetrà que l'alumnat puga donar resposta a preguntes plantejades per la docent, es proveeix així una retroalimentació molt important per al desenvolupament d'aquestes classes. Atès que l'objectiu fonamental d'aquestes qüestions és promoure una actitud activa i participativa i no tant una avaluació de l'adquisició de coneixements prèvia al procés d'estudi, les respostes a aquestes preguntes només sumaran en cas que aquestes siguen correctes (però no descomptaran els errors o les omissions). Mitjançant aquest sistema es podrà sumar fins al 10% de la nota final de l'assignatura.

2. D'altra banda, els MMR seran també utilitzats en les activitats denominades com a “seminaris”. En aquest cas, atès que es pretén fomentar l'exploració, estudi i comprensió del dit material, en aquest cas les respostes correctes sumaran (i les errònies penalitzaran de manera proporcional al nombre d'alternatives presentades), de tal manera que cada estudiant o estudianta podrà obtindre fins a dos punts de la nota final si respon de manera correcta almenys el 70% de les qüestions plantejades sobre el material que es proveirà per a cadascun dels seminaris. El fet que la puntuació màxima en aquesta activitat puga obtindre's fins i tot sense contestar un alt nombre de preguntes suposa una salvaguarda per l'estudiantat respecte a possibles problemes d'assistència, de funcionament del MMR o de qualsevol altre tipus d'imprevist.

3. Examen final: l'examen final serà el mateix per a tot l’estudiantat, independentment del sistema d'avaluació triat. Aqueixa part de l’estudiantat que haja optat per un sistema d'avaluació contínua podrà obtindre fins a 7 punts de la nota final de l'assignatura en aquesta prova. Com ja s'ha comentat, aquest examen consistirà en una prova tipus test de quatre alternatives. S'estima que el nombre de preguntes en aquesta prova d'avaluació serà d'aproximadament 40-50 preguntes.

En aquest punt es fa necessari esmentar que la implantació de l'ús continuat de MMR en els processos de participació i avaluació de l’estudiantat manca de precedents en la Universitat Jaume I. Per això, en el cas que aquesta implantació es veiés greument dificultada per motius tècnics o logístics, es produiria una reconsideració del procés avaluador i la professora d'aquesta assignatura oferiria una alternativa que seria directament negociada amb l’estudiantat i convenientment informada a la Comissió del Grau en Psicologia per a la pertinent aprovació.

D'altra banda, i situades al marge del procés avaluador, en aquesta assignatura s'oferiran activitats de formació addicional de l’estudiantat. Aquestes activitats consistiran en tres xerrades de persones expertes de diferents temes relacionats amb els continguts d'aquesta assignatura. Aquestes activitats seran de temàtica variada però la major part d'elles aniran orientades al fet que l’estudiantat prenga contacte amb professionals de la sexologia clínica. D'aquesta manera, mitjançant aquestes activitats que es duran a terme en les hores consignades com a “tutories” i/o “pràctiques d'aula”, es dóna cabuda a continguts que no es troben a penes desenvolupats en el temari d'aquesta assignatura al mateix temps que permet que l’estudiantat interessat conega de primera mà les característiques i procés de formació que aquesta possible activitat laboral requereix.