Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
Curs 1 - Semestre 2
Temari
I. TEXTOS POÈTICS DE L’ANTIGUITAT
1. Poesia èpica.
a. Criteri formal genèric: l’hexàmetre dactílic.
b. Poemes extensos narratius (Ilíada, Odissea).
c. Himne, cerimonial i narratiu.
d. Poesia catalògica i didacticomoral amb excursos narratius (Teogonia, Treballs i dies).
2. Poesia lírica.
a. Concepte, límits i problemes de la denominació i de les classificacions. Àmbits de producció i difusió: el simposi, la festa pública.
b. Iambògrafs: Arquíloc de Paros.
c. Elegíacs: Soló d’Atenes (Oda a les Muses) i Teognis de Mègara (Corpus Theognideum).
d. La lírica mèlica: Alceu, Safo i Anacreont.
e. La lírica coral: Alcmà (Parteni) i Píndar (l’epinici).
3. La poesia dramàtica àtica d'època clàssica.
a. Elements constitutius: èpica (narrativa), lírica coral (música), tradició mitològica.
b. Tragèdia i drama satíric. Conceptes. Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
c. Comèdia. Aristòfanes. Producció còmica conservada en estat fragmentari.
4. La poesia hel·lenística.
a. El desplaçament del centre de la cultura grega.
b. L’establiment d’una tradició literària. Concepte de παράδοσις. Aparició de les biblioteques (àuniversitats): Alexandria (aristotelisme pragmàtic), Pèrgam (estoïcisme), Rodes (Dionís de Tràcia i la primera Gramàtica).
c. Cal·límac de Cirene (Himnes).
d. Apol·loni de Rodes (Argonàutiques).
e. Teòcrit (Idil·lis).
II. LA PRODUCCIÓ POÈTICA MEDIEVAL I MODERNA EN GREC DEMÒTIC
1. Literatura demòtica medieval. Criteris: evolució de la llengua, diglòssia, arcaisme. Conceptes equívocs: l’Imperi «Bizantí».
a. Cicle acrític: les gestes de Digenís Acritas, diverses versions i manuscrits.
b. «Novel·les» (μυθιστορίες) d'amor i aventures. Precedents (en prosa) de l’antiguitat tardana: l’amor accidentat. «Novel·lació» de personatges mítics o mitificats de l’antiguitat: Aquil·leida, Vida d’Alexandre.
c. Crònica de Morea: l’expressió en grec de la visió dels francs.
d. La Creta veneciana: l’Erotókritos de Vicentzos Kornaros.
2. La himnografia religiosa: l’excepcionalitat lingüística.
3. La cançó demòtica de la turcocràcia. Classificacions: la cançó acrítica, les παραλογές.
III. LA POESIA CONTEMPORÀNIA. MODELS LINGÜÍSTICS I TRIA.
1. La revolució i l'estat grec modern: a la recerca d’una llengua poètica.
a. Dionísies Solomós: la dignificació de la llengua popular.
b. Andreas Kalvos: la popularització de la llengua antiga.
2. Purisme i demoticisme. Kostís Palamàs: el poeta nacional.
3. La mirada demòtica cap al passat. Àngelos Sikelianós i la «idea dèlfica».
4. L'excepcionalitat alexandrina: Konstantinos Kavafis.
5. La generació dels '20: Kostas Kariotakis.
6. La generació dels '30.
a. Giorgos Seferis: l’antiguitat en el present.
b. Odisseas Elitis: la cultura i llengua gregues com a continuïtat indivisible.
c. Giannis Ritsos: el poeta de la resistència.
7. La generació de postguerra.
a. Nikos Kavvadias: el poeta dels vaixells.
b. Nikos Gatsos: el poeta de les cançons.