Amb la finalitat que es puguen cobrir amb èxit els objectius marcats en el programa, a més de tenir en compte els aspectes pedagògics generals i els principis de la geografia, és necessari que l'estudiantat acudisca al coneixement dels continguts de l'assignatura a través de diversos mètodes d'ensenyament, no sense conèixer prèviament les finalitats que hem considerat amb els objectius fixats i l'estructura del programa. Així, d'acord amb el marc de l'EEES, la metodologia docent que s'utilitzarà pretén aconseguir que l'alumne siga una part essencial del seu propi aprenentatge. Això significa que ha de participar en les diferents activitats que es proposen amb la finalitat que vaja endinsant-se en l'estudi dels diferents continguts de l'assignatura d'una forma activa.

En primer lloc, el mètode expositiu o classe magistral, alternant amb altres mètodes, no sembla que hi haja raons suficients per a descartar-lo màximament quan els i les estudiants tenen tantes mancances conceptuals sobre la matèria d'estudi. No obstant això, és cert que encara a la fi de la dècada dels anys noranta del segle XX autors com Michavila i Calvo (1998) apreciaven un excessiu abús de la classe magistral en l'àmbit universitari i una actitud poc favorable del professorat cap a la inclusió d'integrar altres sistemes pedagògics. No obstant això, les deficiències d'aquest mètode com pot ser la falta de participació de l'estudiantat, han de ser corregides per altres mètodes com l'actiu i el comparatiu, que no són excloents sinó complementaris.

El mètode actiu, serveix com a complement al mètode expositiu o classe magistral, ja que pot aplicar-se perquè l'estudiantat analitze alguns aspectes controvertits de les investigacions. Aquest mètode es pot aplicar de manera individual, si bé es considera generar una dinàmica de grups de treball que es caracteritza per la interacció professorat-estudiantat i d'ells i elles entre si i què dóna bons resultats en el desenvolupament de les capacitats d'anàlisis, de síntesis i de crítica, la qual els fa implicar-se en la realitat, a través de l'aprenentatge basat en projectes.

Un altre mètode és l'estudi de casos, comparant, el qual és utilitzat en la investigació geogràfica des de fa molts anys, recordem que Ritter ja el va definir i el va qualificar com un mètode que donava molt bons resultats tant en la investigació com en l'exposició geogràfica.

Tots aquests mètodes s'han de completar amb l'aula virtual, conferències, treballs de camp, etc. Així, en les classes teòriques també és molt positiu introduir les conferències de professors o professores i professionals convidats ja que permeten als i les estudiants conèixer el desenvolupament de la planificació com a instrument per a la gestió d'una destinació turística.

Finalment, en geografia i concretament en aquesta assignatura són importants els treballs de camp.