TU0916 - Art Espanyol i Recursos Turístics

Curs 2 - Semestre 2

Metodologia

Metodologia didàctica

La metodologia emprada en el desenvolupament de l'assignatura d'Art Espanyol i Recursos Turístics serà bàsicament històrica, comprensiva i activa per part de l'alumnat. Històrica, perquè en l'aproximació a les obres d'art es buscarà el valor estètic d'aquestes, però també el valor com a documents històrics i com a reflex d'unes circumstàncies històriques, polítiques, socials i personals concretes. Comprensiva, perquè es valorarà, per damunt de la memorització de noms, dates i dades, l'aprehensió d'idees i conceptes respecte a les manifestacions artístiques de distintes èpoques i societats que permeten a l'alumnat enfrontar-se de manera satisfactòria i crítica amb qualsevol obra d'art, haja estat o no analitzada en l'aula. Per això es prescindeix de la realització de la tradicional prova en forma d'examen escrit, la qual serà substituïda per l'elaboració d'un portafoli dels temes de l'assignatura. Activa, perquè les estratègies d'aprenentatge es basen en la interacció entre professorat i alumnat, així com en el treball personal i participatiu del mateix com a mitjà per a superar l'assignatura.

Prèviament a l'inici del desenvolupament del temari es realitzarà una avaluació inicial al conjunt de l'alumnat per mitjà d'un formulari de preguntes elementals sobre la història de l'art, per a determinar en quina mesura es troben familiaritzats amb determinada terminologia i coneixements artístics. Així, el professor podrà establir el nivell des del qual s'ha de partir a l'inici de l'assignatura i s'evitarà donar per sabuts determinats conceptes o, al contrari, remarcar en altres que ja són coneguts pels i les alumnes. De la mateixa manera, s'inicia en aquest punt la relació del professorat amb les necessitats de cada un dels i les alumnes per separat i podrà així determinar-se quins o quines necessitaran activitats de reforçament o complementàries.

El plantejament de cada unitat s'iniciarà amb tres activitats prèvies al desenvolupament dels continguts. En primer lloc es plantejarà un debat obert entre tots els membres de la classe en què s'exposen les idees que cada un d'ells té sobre el tema en concret. Guiats pel professor, i a manera de pluja d'idees, es verbalitzaran els preconceptes de l'alumnat sobre temes com barroc o gòtic, es descartaran els equivocats i s'insistirà sobre les idees correctes. A més de constituir una presa de contacte de l'alumnat amb el tema que serà tractat en les sessions futures, el desenvolupament d'aquesta activitat permetrà al professor realitzar una avaluació inicial dels coneixements que els i les alumnes posseeixen sobre el tema, d'aquesta manera es pot adequar el nivell de la docència a les necessitats. En aquest primer moment, per mitjà de la interacció de professorat i alumnat, es posaran les bases històriques i els trets fonamentals del moviment artístic de la unitat didàctica tractada, de manera que l'alumnat compte ja amb una base teòrica que li permeta acostar-se de manera comprensiva als artistes i obres desenvolupades en la unitat.

En segon lloc, i seguint amb la plasmació de conceptes bàsics, es projectarà una imatge d'una obra que es considere fonamental sobre el moviment artístic, l'estudi del qual s'inicia i es demanarà als i a les alumnes que intenten definir les característiques fonamentals. Quan el tema ho permeta, es projectaran simultàniament la imatge introductòria de la unitat didàctica i una altra d'una unitat didàctica ja treballada, de manera que l'alumnat puga establir relacions i diferències entre moviments, així com fer ús del que ja sap per a realitzar nous descobriments. Es considera fonamental el desenvolupament de la capacitat de l'individu per a establir una comprensió lògica del fet artístic que li permeta acostar-se a l'obra d'art en les seues formes i continguts de manera comprensiva i relacional, completament antimemorística, i traure conclusions lògiques.

Es busca que l'alumnat siga capaç de descobrir per si mateix quins són els elements que caracteritzen una obra d'art i quins són els que la diferencien d'altres. Un exemple d'aquest procediment seria l'acostament a l'arquitectura barroca italiana per mitjà de la contraposició del projecte de Miquel Àngel per a la façana de l'església de Sant Llorenç, a Florència, i la façana de Borromini per a l'església conventual romana de Sant Carles de les Quatre Fonts. En aquesta activitat es pretén que l'alumnat identifique en la imatge barroca l'ús del mateix llenguatge clàssic dels ordres que ja ha estudiat en l'arquitectura renaixentista, així com que identifique el distint ús que d'ell es fa en ambdues façanes.

A l'inici de cada unitat didàctica es proporcionarà a l'alumnat un llistat de recursos bibliogràfics i informatius que serà comentat pel professor, i es destacaran els considerats més interessants, els quals constituiran una base per a l'elaboració de futurs treballs o activitats.

En funció de les possibilitats de cada grup es buscarà realitzar una visita guiada a monuments o museus dins de cada bloc temàtic (romànic, gòtic, renaixement,...) dins del desenvolupament dels continguts pràctics de l'assignatura, de manera que l'alumnat puga veure plasmats en la seua realitat immediata els coneixements adquirits. Es busca potenciar el coneixement del propi entorn, la valoració pràctica de la història de l'art en la seua realitat immediata, i el desenvolupament del respecte pel patrimoni propi. En cas de no permetre-ho la temporalització de l'assignatura o les circumstàncies del centre es proporcionarà a l'alumnat un itinerari d'obres en l'entorn immediat perquè voluntàriament puga accedir a un coneixement directe de l'art de determinada època en la seua comunitat.

Finalment, es buscarà desenvolupar les capacitats de gestió de la informació, anàlisi i síntesi, organització i planificació, i l'aprenentatge autònom de l'alumne per mitjà de l'elaboració d'un treball personal inclòs dins de les pràctiques de l'assignatura. Aquest treball, el qual serà exposat en classe, potenciarà la capacitat crítica de l'alumnat, així com la seua competència en les destreses de la transmissió oral davant d'un públic nombrós.