Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
Curs 1 - Semestre 2
Metodologia didàctica
L’àrea de Teoria i Història de la Educació del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló està convençuda que l’“estil didàctic” que desenvolupem amb el nostre alumnat és tant o més important per a la seua formació com a mestres que els continguts teòrics i historicoeducatius que puguem arribar a impartir. De fet, seria erm intentar fer nàixer en l’estudiantat reflexions i actituds positives, crítiques i fonamentades sobre el fet educatiu si, al mateix temps, la nostra acció no es fonamentés, metodològicament, en els enfocaments científics, avançats i plens de l’esperit innovador i cooperatiu, que pretenem fer emergir en elles i en ells.
En aquest assignatura volem arribar al màxim: tothom haurà d’ensenyar a altres companys i companyes els coneixements que va assolint en diversos moments del procés d’aprenentatge.
Individualment. En un primer moment s’escau que cada membre del grup presenta a la resta la informació i la comprensió de la pròpia lectura a través de la comprensió i la triangulació dels conceptes i les idees que hom troba a les citacions. No es podrà construir un guió amb una significació mínima si els conceptes no han estat compresos per tots els membres i totes les membres del grup. Si un company o companya no comprèn per què volar usar una determinada citació, caldrà que li expliquem “aqueix per què”. El contrari ens arrisca a contradiccions i a convertir l’índex en una estructura absurda.
En grup. Cada grup ha d’ensenyar a la resta de grups què ha après a través de les reflexions crítiques fetes pel grup de les lectures dutes a terme. Els diem “artefactes” als productes què permeten l’expressió d’aqueixos aprenentatges.
Des d’aquest abordatge innovador i participatiu, l’assignatura s’articula al voltant d’una sèrie de principis. A grans trets, aquests són:
A nivell metodològic l’assignatura està organitzada utilitzant com a element estructurant l’aula virtual (http://aulavirtual.uji.es/) (Valdeolivas, Sales i Traver, 2009)
Gran part del treball que ha de realitzar l’estudiant, així com la comunicació entre professorat-alumnat –o entre els mateixos estudiants–, es durà a terme mitjançant aquesta eina telemàtica. Presencialment, el treball “regular” de l’alumnat es distribuirà entre sessions de revisió del treball (tutories de grup) dels xicotets grups realitzades al despatx del professor –prèvia cita utilitzant el planificador de l’aula virtual– i sessions de gran grup realitzades a l’aula ordinària (plenaris o sessions plenàries). Per a completar el treball individual i del grup, l’alumnat ha de realitzar tasques autònomes de lectura, recerca bibliogràfica, discussió, avaluació, etc., dels materials.
Les propostes d’aprenentatge en grups cooperatius es basen en la interdependència positiva entre els membres del grup. L’estructuració dels objectius i de les finalitats de l’aprenentatge ha de realitzar-se de manera que cada alumna o cada alumne necessita interessar-se tant en el rendiment de tots els seus companys i companyes com en el seu propi. En els grups d’aprenentatge cooperatiu existeix, doncs, una responsabilitat individual, i també una corresponsabilitat entre els membres del grup. Individualment i col·lectivament, cadascun dels participants d'un grup de treball rep retroalimentació relativa al seu propi progrés, al dels altres i al de l’equip, de manera que el grup pot autoadministrar ajudes pedagògiques als seus components.
Els cinc membres que composen el grup de treball cooperatiu són heterogenis i han de buscar un lideratge compartit o democràtic entre totes les persones que l’integren. Les tècniques, les estratègies i les habilitats necessàries per a desenvolupar el treball en grups d’aprenentatge cooperatiu són objectes explícits de la intervenció educativa.
Som conscients que actuar reflexivament és fonamental per a la participació activa, autònoma i crítica en qualsevol aspecte de la nostra vida, quant més en el fet educatiu! Pensar abans de fer comporta, en educació, planificar; fer implica aquí capacitat d’execució; però també cal valorar la nostra actuació, és a dir, avaluar els nostres productes i logros d’aprenentatge. Tant la planificació com l’avaluació modifiquen les nostres accions executives, transformant-les així en un saber més enriquidor.