Ens situem en una opció metodològica plural en la qual passem d’emprar metodologies expositives que posen l’accent en l’aprenentatge per recepció i que faciliten la introducció dels conceptes bàsics i amb major poder estructurant de l’assignatura, a centrar-nos en l’ús de dinàmiques de treball més pràctiques, indagatives i participatives, basades en l’aprofitament de la interacció social com a font d’aprenentatge (aprenentatge cooperatiu, aprenentatge tutoritzat i aprenentatge basat en problemes). Aquest enfocament ens permet aprofundir en el coneixement i en l’anàlisi de les variables que incideixen en el fet educatiu des d’una dimensió pràctica i problematitzadora del coneixement humà que se suporta en l’ús del dubte com a motor del pensament científic.

Per a desenvolupar aquesta dimensió pràctica i aplicada dels coneixements a treballar en l’assignatura, aquesta s’organitzarà mitjançant el desenvolupament d’un treball de recerca guiada, anàlisis i transferència de coneixements que, partint d’un problema d’aprenentatge i amb el suport de l’aula virtual, realitzarem al llarg de l'assignatura.

A l’hora de conduir i estructurar la proposta metodològica de manera coherent amb aquestos pressupòsits, organitzarem l’aprenentatge de forma cooperativa seguint les pautes dels grups de investigació (Sharan i Sharan,1990; García, Traver i Candela, 2001; etc.). Aquesta opció metodològica ens permet treballar els processos bàsics d’innovació i millora educativa i ens apropa als models docents reflexius: recerca bibliogràfica, reflexió sobre les pràctiques, redacció d’informes de la investigació, difusió i intercanvi d’aprenentatges, etc.  Es treballen, així, totes aqueixes habilitats necessàries per a formar professionals crítics i reflexius i per a preparar-los per a ser docents en la societat de la informació. Per tant, es posa l’accent no sols en l’acumulació de la informació sinó, principalment, en els processos i habilitats de recerca, selecció, tractament, anàlisis, organització i difusió dels coneixements.

La proposta metodològica de l’assignatura Teoria de l’Educació està organitzada emprant com a elements estructurants al professorat de la matèria i l'aula virtual (http://aulavirtual.uji.es/). El treball docent es vehicula preferentment mitjançant les sessions de classe en gran grup i les tutories en els grups d’aprenentatge cooperatiu i, també, individualment a l’alumnat que ho sol·licite o a iniciativa docent. Respecte de l'ús que se li atorga a l’aula virtual, l'apropa al del portafoli o carpeta d'aprenentatge (Lyons, 1999; Brown y Glasher, 1999; Bélair, 2000; Margalef, 2005; Traver i Aragón, 2005; Klenowski, 2005). Gran part del treball a realitzar per l'estudiantat, així com la comunicació entre professorat i alumnat o entre els propis estudiants es canalitza mitjançant aquesta eina telemàtica. Mitjançant aquesta hem desenvolupat una proposta de treball per a conduir tant l’aprenentatge com l'avaluació del nostre alumnat.

L'estratègia central està basada en els grups d’aprenentatge cooperatiu que utilitzen l’entorn moodle per a realitzar les seues experiències formatives sota la supervisió del professorat de l’assignatura. Entre d’altres, les estratègies i  tècniques que hem emprat són: els debats, els fòrums d’aprenentatge, les tasques, els planificadors, el glossari, els xats, els mapes conceptuals o les tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Els plantejaments de treball en l'ús d'aquestes eines segueixen les pautes de la metodologia científica emfatitzant l’elaboració de preguntes claus sobre les temàtiques a treballar, la recerca, anàlisi i transferència de la informació per sobre de la reproducció d'un coneixement estàtic i tancat.

Bibliografia

Bélair, L. (2000). La evaluación en la acción. El dossier progresivo de los alumnos. Sevilla: Díada.

Klenowski, V. (2005) (2a ed) Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación. Madrid: Nárcea

Lyons, N. (comp.) (1999). El uso del portafolio. Una propuesta para una nueva profesionalidad docente. Buenos Aires: Amorrortu.