TP90 – Socials. Ser capaç de: valorar les dades del nivell educatiu, cultural i socioeconòmic del pacient per a adequar les pautes mèdiques, valorar el suport familiar en la malaltia i el seu grau d’acord en l’adhesió al tractament.

TP18 – Derivació del pacient. Saber reconèixer les necessitats d'un pacient donat d'alta. Ser capaç de valorar la: derivació d'un pacient estable derivació d'un pacient inestable; derivació d'un pacient que necessita suport sociosanitari; el sistema d'emergències mèdiques.

TP17 – Teràpies alternatives o complementàries. Conèixer els principis generals de les teràpies alternatives o complementàries. Saber valorar el possible efecte d'aquestes teràpies quan s'associen als tractaments convencionals (acupuntura, massatge terapèutic, homeopatia, musicoteràpia, medicina naturista, osteopatia, quiropràxia, bioretroalimentació, etc.).

RJC05 – Ser capaç de prioritzar. Ha de: conèixer perfectament la diferència entre el concepte d’important i el d’urgent; aprendre a desenvolupar l’activitat assistencial tenint en compte la importància i la urgència, tant del procés que afecta el malalt com de tots els factors que l’envolten (personals, familiars, socials, ètics); saber prioritzar compaginant la utilització de guies i protocols amb els coneixements adquirits per l’experiència i la iniciativa pròpia; aprendre a saber utilitzar el temps propi per a traure el màxim profit a qualsevol activitat (assistencial, científica).

RJC03 – Judici crític i capacitat de fer front a la incertesa i l’error en la presa de decisions. Ser capaç de reconèixer un cert grau d’incertesa en qualsevol aspecte mèdic i, per tant, susceptible de ser millorat o modificat; reconèixer i acceptar que el coneixement científic és canviant; reconèixer i acceptar les pròpies limitacions, fer front a la incertesa mitjançant la utilització de les fonts de coneixement a l’abast, l’ajuda dels companys, la iniciativa pròpia i la capacitat de decisió; escoltar i analitzar les opinions dels pacients i familiars; admetre opinions d’altres col·legues, contràries a l’opinió pròpia; ser receptiu als canvis en la presa de decisions, assumir els errors en la presa de decisions, quan aquests es produeixen després d’un raonament clínic adequat i d’haver analitzat tota la informació a l’abast.

INV01 – Metodologia científica i d’investigació. Ser capaç de: reconèixer la necessitat de la investigació per a la progressió del coneixement; conèixer la relació entre investigació bàsica i investigació clínica; conèixer la necessitat de col·laboració entre les dues investigacions en equips multidisciplinaris. Conèixer: la metodologia científica; els procediments bàsics d’un laboratori d’investigació; com s’ha de desenvolupar un projecte d’investigació; les bases per a la bioestadística i la seua aplicació en la valoració dels resultats dels projectes d’investigació; la construcció d’una base de dades i de la seua explotació amb els paquets estadístics més habituals; com s’ha de realitzar una anàlisi crítica de la significació estadística i reconèixer la seua relació amb la significació clínica; com s’ha de redactar un model d’article científic.

FSS06 – El metge com a membre d’un equip multidisciplinari. Ser conscient de la utilitat de treballar conjuntament amb altres professionals sanitaris en la prevenció, diagnòstic i tractament del pacient, i desenvolupar el treball en equip.

FSS05 – El metge com a gestor. Ser conscient de la necessitat d’aconseguir la màxima eficàcia en la seua actuació professional amb el mínim cost econòmic i social.

FSS04 – El metge com a docent. Ser conscient de: la necessitat de ser docent i d'ensenyar els altres alhora que es du a terme l'assistència; la necessitat de formar-se contínuament al llarg de la seua vida professional; la responsabilitat com a educador de la societat.

FSS03 – El metge com a investigador. Ser conscient: de la necessitat de comunicar a la comunitat científica els resultats de la seua experiència professional; de la importància de la investigació com un factor per a la progressió professional; de les oportunitats existents per a col·laborar en la investigació en el període de pregrau.

FSS02 – Responsabilitat dels metges. Ser conscient del paper de la professió mèdica en la societat i com a agent de canvi.

DP05 – Motivació. Ser capaç de mantenir un alt nivell de motivació a pesar de les dificultats.

DP04 – Carrera professional. Ser capaç d'identificar els objectius professionals, a curt i llarg termini, els plans i les aspiracions personals i treballar per a aconseguir-los, mitjançant plans que es puguen dur a terme i activitats rellevants, tenint sempre en compte el respecte als companys i a la institució a la qual es pertany.

DP03 – Cura personal. Ser capaç de: descobrir i assumir les pressions i dificultats de la professió, els riscos potencials per a la salut, benestar i relacions amb els altres; mantenir un balanç adequat entre les metes i activitats professionals, personals i socials; atendre les qüestions dietètiques i d’estil de vida; demanar ajuda i consell en situacions difícils; reconèixer els perills de l’automedicació o de l’abús de determinades substàncies; conèixer la influència i la prevenció de factors relacionats amb el treball sobre la salut pròpia i de l’entorn.

DP02 – Aprenentatge autònom. Ser capaç de gestionar l’aprenentatge autònom utilitzant les estratègies i recursos més adequats.

DP01 – Capacitat d’autocrítica i d’autoavaluació. Ser capaç de: comportar-se d’una forma reflexiva i responsable, constructivament crític; actuar valorant la pròpia competència i les pròpies capacitats.

CI10 – Principis generals de la bona comunicació (pròpies i de l’entrevistador). Ser capaç de: conèixer les tècniques de la comunicació verbal (claredat, ordre, llenguatge...); conèixer les tècniques de la comunicació no verbal (postural, mirada, gestualitat, escenari...); conèixer les fórmules de la comunicació escrita.

CI05 – Comunicació amb els mitjans de comunicació i altres professionals. Ser capaç de: conèixer qui ha de donar la informació als mitjans i de quina manera, preservant sempre la confidencialitat dels implicats, conèixer els procediments de comunicació amb altres estaments oficials.

CI03 – Comunicació amb els companys i treball en equip. Ser capaç de: mantenir una actitud de confiança i respecte, oberta al canvi, juntament amb una predisposició a la col·laboració; col·laborar amb altres professionals de ciències de la salut amb la finalitat de donar les millors solucions al malalt i als seus familiars, reconèixer les limitacions pròpies a fi de sol·licitar la col·laboració d’altres col·legues; portar a terme una exposició científica davant un auditori de col·legues.

CI02 – Comunicació amb els pacients i familiars. Ser capaç de: utilitzar els principis d’un bon entrevistador (empatia, calidesa, respecte, concreció, confidencialitat i assertivitat); utilitzar un vocabulari comprensible; saber notificar males notícies.

CB19 – Economia de la salut, gestió i planificació sanitària. Ser capaç de: conèixer la planificació i l’administració sanitàries; conèixer la gestió sanitària; tenir capacitat per a analitzar les implicacions organitzatives, econòmiques i socials que comporten les actuacions mèdiques; conèixer el cost aproximat de les activitats diagnòstiques i terapèutiques.

CB09 – Aspectes conductuals de les relacions entre un individu i la família, els companys, l’entorn social, la societat..., en general, l’entorn físic. Tenir present, en la relació amb el malalt: el paper de la família i dels amics en l’aprenentatge i el manteniment dels hàbits de salut i de les conductes malsanes; els aspectes de la relació laboral que poden incidir en la salut de l’individu; l’adequació del subjecte a les normes de la cultura en les quals viu immers; les insuficiències de l’entorn físic que incideixen en la seua malaltia.

CB08 – El cicle de la vida. Conèixer com afecten en l'estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, nounats, xiquets, adolescència, adults, vellesa i mort.

AER10 – Professionalisme. Mostrar els principis del respecte envers els altres, l’empatia, la compassió, l’honestedat, la integritat, l’altruisme, la confidencialitat i l’excel·lència professional. Han d’estar preparats per a defensar els seus valors professionals en la societat actual.

AER06 – Contribució al progrés de la medicina. Ser conscient: del progrés que ha experimentat i experimenta la medicina; de l’obligació del metge a contribuir a aquest progrés; del paper del metge en la confecció de guies clíniques i ètiques.

AER04 – Pràctica de la medicina en una societat multicultural. Reconèixer: les característiques de la nostra societat multicultural, i respectar-les, la importància de l'aprenentatge d'idiomes; l'existència de costums i de creences que poden aconsellar l'evitació o la modificació d'actituds diagnòstiques i terapèutiques.

AER03 – Responsabilitats legals. Ser capaç d’assumir les responsabilitats legals, particularment en: la mort; la prescripció de fàrmacs; els abusos físics i psíquics; la declaració sobre la mala praxi d’altres professionals; el respecte dels drets humans.

AER02 – Aspectes ètics. Ser capaç de: conèixer i entendre l'ètica mèdica contemporània i els principis ètics d'autonomia, beneficència, no maleficència i justícia; els deures del metge i l'aplicació pràctica de les teories; conèixer i saber utilitzar una metodologia correcta per a la Resolució de conflictes ètics; comprendre la necessitat i la importància del consentiment informat; acceptar els drets del malalt; conèixer el codi deontològic de la professió; fomentar el respecte a la diversitat, l'equitat i la igualtat de gènere.

AER01 – Mostrar actituds professionals adequades. Ser capaç de: fer confiança entre el metge i el pacient, respectant-lo i adoptant una postura empàtica i holística; avaluar i preservar l’autonomia del pacient i mantenir la participació en totes les decisions que l’afecten; respectar les institucions professionals i els serveis sanitaris.