UNITAT 1. PANORÀMICA DEL CAMP DE L'ARGUMENTACIÓ

1.1 Tendències en els estudis de l’argumentació

1.2 Perspectiva lògica de l’argumentació

1.3 Perspectiva dialèctica de l’argumentació

1.4 Perspectiva retòrica de l’argumentació

1.5 Necessitat d’una teoria de l’argumentació

UNITAT 2. LÒGICA PRAGMADIALÈCTICA

2.1 Teoria estàndard dels actes de parla

2.2 Argumentació com a acte de parla

2.3 Diàleg argumentatiu: un model normatiu

2.4 Tipus de diàlegs argumentatius

2.5 Codi de bona conducta argumentativa

UNITAT 3. ANÀLISI DE L'ARGUMENTACIÓ

3.1 Marc/escenari

3.2 Argumentació i punts de vista

3.3 Regles de la comunicació

3.4 Indicadors de l’argumentació

3.5 Assumpcions/assercions/presumpcions/pressuposicions

UNITAT 4. TIPUS D'ARGUMENTS

4.1 Arguments deductius

4.2 Arguments inductius (enumeratius, per analogia, abductius)

4.3 El bon argument i l’argument raonable

UNITAT 5. FAL·LÀCIES

5.1 Introducció. Què és una fal·làcia?

5.2 Fal·làcies formals

5.3 Fal·làcies informals contra el criteri de claredat

5.4 Fal·làcies informals contra el criteri de rellevància

5.5 Fal·làcies informals contra el criteri de suficiència

UNITAT 6. ARGUMENTACIÓ I RETÒRICA

6.1 Retòrica clàssica

6.2 La nova retòrica

6.3 Discurs i retòrica

UNITAT 7. PRINCIPALS PERSPECTIVES EN ELS ESTUDIS DE L’ARGUMENTACIÓ

7.1 L’anàlisi de les discussions d’Arne Naess

7.2 L’análisi de les controvèrsies de Crawshay-Williams

7.3 La nova retòrica de Perelman i Olbrechts-Tyteca

7.4 El model de Toulmin

7.5 L’argumentació orientada al llenguatge: Ducrot i Grize

7.6 La racionalitat comunicativa

7.7 L’argumentació coalescent de Gilbert