Teràpies alternatives o complementàries.- Conèixer els principis generals de les teràpies alternatives o complementàries.- Saber valorar el possible efecte d’aquestes teràpies quan s’associen als tractaments convencionals (acupuntura, massatge terapèutic, homeopatia, musicoteràpia, medicina naturista, osteopatia, quiropràxia, bioretroalimentació, etc.).

Responsabilitat dels metges. Ser conscient del paper de la professió mèdica en la societat i com a agent de canvi.

Raonament clínic. Ser capaç de:- Recollir i interpretar tota la informació obtinguda per l’anamnesi, l’exploració física i les exploracions complementàries.- Valorar la rellevància de cada símptoma i signe en la malaltia actual.- Conèixer les limitacions de les exploracions complementàries i la interpretació quan el resultat obtingut no s’avé amb les dades clíniques.- Conjurar tots els signes i símptomes en un o en diverses síndromes i confeccionar un diagnòstic diferencial raonat i en funció del pacient atès.- Identificar la problemàtica del pacient i saber prioritzar els problemes, segons la gravetat i la urgència.- Reconèixer les limitacions pròpies (desconeixement, falta d’experiència) a fi de sol·licitar la col·laboració d’altres col·legues.

Psicològics. Ser capaç de:- Detectar estats emocionals associats a altres quadres clínics que comprometen la seua evolució.- Conèixer les diverses tècniques de psicoteràpia.

Pràctica de la medicina en una societat multicultural. Reconèixer:- Les característiques de la nostra societat multicultural, i respectar-les.- La importància de l’aprenentatge d’idiomes.- L’existència de costums i de creences que poden aconsellar l’evitació o la modificació d’actituds diagnòstiques i terapèutiques.

Principis generals de la bona comunicació (pròpies i de l’entrevistat).Ser capaç de:- Conèixer les tècniques de la comunicació verbal (claredat, ordre, llenguatge...)- Conèixer les tècniques de la comunicació no verbal (postura, mirada, gestualitat, escenari...) - Conèixer les fórmules de la comunicació escrita.

Motivació.Ser capaç de mantindre un alt nivell de motivació a pesar de les dificultats.

Juí crític i capacitat de fer front a la incertesa i l’error en la presa de decisions. Ser capaç de:- Reconèixer un cert grau d’incertesa en qualsevol acte mèdic i, per tant, susceptible de ser millorat o modificat.- Reconèixer i acceptar que el coneixement científic és canviant.- Reconèixer i acceptar les propietats limitacions.- Fer front a la incertesa per mitjà de la utilització de les fonts de coneixement a l’abast, l’ajuda dels companys, la iniciativa pròpia i la capacitat de decisió.- Escoltar i analitzar les opinions dels pacients i familiars.- Admetre opinions d’altres col·legues, contràries a l’opinió pròpia.- Ser receptiu als canvis en la presa de decisions.- Assumir els errors en la presa de decisions, quan estos es produïxen després d’un raonament clínic adequat i d’haver analitzat tota la informació a l’abast.

Formes d’emmalaltir. Ser capaç de:- Identificar i conèixer les causes de les principals patologies i el seu diagnòstic en els següents sistemes i aparells: circulatori, respiratori, nerviós, digestiu, urinari, locomotor, endocrí i metabòlic, immunològic, sanguini, reproductor i pell i òrgans dels sentits.- Identificar processos biològics específics de la dona.- Conèixer els signes i símptomes de les principals malalties fins al final del creixement i desenvolupament.- Identificar els fonaments dels trastorns psíquics.- Conèixer la història natural i com i quan intervindre en el seu pronòstic.

Etiologia i patogènia. Conèixer les causes de la malaltia i formes d’emmalaltir.

El metge com a membre d’un equip multidisciplinari. Ser conscient de la utilitat de treballar conjuntament amb altres professionals sanitaris en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del pacient, desenvolupant el treball en equip.

El cicle de la vida. Conèixer com afecten en l’estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, nounats, xiquets, adolescència, adults, vellesa i mort.

Comunicació com a educador. Ser capaç de:- Adaptar el llenguatge i el missatge segons les circumstàncies.- Saber estructurar i esquematitzar el missatge.- Saber utilitzar exemples pràctics que faciliten la realització de procediments.- Participar en un programa formatiu utilitzant les bases teòriques de l’aprenentatge i la docència.- conèixer els processos de formació i capacitació professionals propis dels diferents nivells de competències.

Comunicació amb els pacients i familiars. Ser capaç de:- Utilitzar els principis d’un bon entrevistador (empatia, calidesa, respecte, concreció, confidencialitat i assertivitat).- Utilitzar un vocabulari entenedor.- Saber notificar males notícies.

Comunicació amb els mitjans de comunicació i altres professionals. Ser capaços de:- Conèixer qui ha de donar la informació als mitjans i de quina manera, preservant sempre la confidencialitat dels implicats.- Conèixer els procediments de comunicació amb altres estaments oficials.

Comunicació amb els companys i treball en equip. Ser capaç de:- Mantindre una actitud de confiança i respecte, oberta al canvi i una predisposició a la col·laboració.- Col·laborar amb altres professionals de ciències de la salut amb la finalitat de donar les millors solucions al malalt i als seus familiars.- Reconèixer les limitacions pròpies a fi de sol·licitar la col·laboració d’altres col·legues.- Fer una exposició científica davant d’un auditori de col·legues.

Capacitat d’autocrítica i d’autoavaluació. Ser capaç de:- Comportar-se d’una forma reflexiva i responsable, constructivament crític.- Actuar valorant la pròpia competència i les pròpies capacitats.

Aspectes psicosocials. Ser capaç de relacionar-se amb els pacients i col·legues tenint en compte la diversitat de característiques que formen la personalitat humana.

Aspectes conductuals dels relacions entre un individu i la família, els companys, l’entorn social, la societat, en general l’entorn físic. Tindre present, en la relació amb el malalt:- El paper de la família i dels amics en l’aprenentatge i el manteniment dels hàbits de salut i de les conductes malsanes.- Els aspectes de la relació laboral que poden incidir en la salut de l’individu.- l’adequació del subjecte a les normes de la cultura en què viu immers.- Les insuficiències de l’entorn físic que incideixen en la seua malaltia.

Aprenentatge autònom. Ser capaç de gestionar l’aprenentatge autònom utilitzant les estratègies i recursos més adequats.