Bloc 1. DLIJ, Investigació i  Curriculum  al País Valencià.

1.1.Necessitat real:

Els informes sobre hàbits de lectura assenyalen que, a partir de segon de l'ESO, es produeix una deserció de la lectura. Laraó és que des del sistema educatiu no s'ha aconseguit una educació literària que els incite, des del plaer, a continuar llegint. Una part d'aquest mateix estudiantat serà el que, posteriorment, es convertirà en estudiantat de la titulació de Mestre-a. La necessitat d'una DLIJ que atenga a les evidències que ens aporta la investigació és molt important per conèixer l'estat de la qüestió i poder avançar, és a dir, hem d'atendre als resultats de les investigacions que en els últims quinze anys ens indiquen, en el context de la universitat espanyola, que quan ingressen a la Universitat no són lectors / lectores experts.

1.2.Conceptes bàsics:

•             Què és la DLL?

•             Què és la LIJ?

•             Quines són les necessitats dels futurs i futures mestres?

•             Perquè cal evitar el reduccionisme metodològic?.

•             Quina innovació educativa cal en DLIJ des d ´accions educatives validades per la comunitat científica internacional?.

•             La necessitat de treballar des d´ evidències científiques

•             La necessitat de la pedagogía crítica i l´aprenentatge dialògic en una DLIJ crítica.

•             La necessitat de la pedagogia de la pregunta freireana.

•             La necessitat d´incloure l´alfabetització digital.

Bloc 2.Literatura infantil , educació literària i formació inicial de mestres.

2.1.Necessitat real:

Implementar una DLIJ que incloga aquelles teories i pràctiques que produeixen transformació en l'estudiantat afavorint l'educació literària en la seua formació com a mestres . L'assignatura de LIJ pot convertir-se en la palanca de transformació identitària literària de l'estudiantat, construïda, com assenyala Duszynski (2016) des de la seua pròpia història de lectora i lector.I, a més, vindicar la lectura com un dret i com a part del desenvolupament de la ciutadania i la consciencia crítica.

La pedagogia crítica al voltant de la qual es desenvolupa aquest plantejament didàctic, com a forma de crítica educacional, s'entén com una forma de pràctica compromesa que iguala l'aprenentatge i la creació de ciutadanes i ciutadans crítics. Per això es va considerar la concepció de la cultura com un espai de producció de coneixement, valors i significats (quant a la creació i la recepció lectora), els referents compartits i contrastats per a la millor comprensió dels textos, des de les diverses subcultures de l'estudiantat, en lloc de la consideració elitista i monolítica de cultura i la defensa d'un desenvolupament del currículum relacionat amb la formació literària de l'estudiantat que puga afavorir processos democràtics de transformació de les desigualtats socials des del concepte de ciutadania participativa i deliberativa.

La nostra opció metodològica se situa en l'aprenentatge dialògic i, consegüentment, en dinàmiques de treball practiques, d'indagació, reflexives i participatives, lligades a les interaccions socials comunicatives com a font d'aprenentatge cooperatiu, tutoritzat i lligat a la resolució de problemes i conflictes cognitius, on es recull el que l'avantguarda de la comunitat científica defensa com a metodologia òptima en la formació inicial de mestres en la societat de la informació (Aubert, A.- Flecha, A.- García, C.- FlechaA, R.-Racionero, S.,2008).

2.2.Conceptes bàsics:

•             Quina és la diferencia entre formació lectora i educació literària?

•             Quina és la diferència entre llibre de LIJ i llibre d´informació o de coneixement?

•             Quina és la diferència entre conte i LIJ?

•             Què es la lectura crítica i dialògica?

•             Què és lectura acrítica?

•             Per què és necessària una LIJ de qualitat literària i estètica?

 Bloc 3.De la tradició oral a LIJ actual.

3.1.Necessitat real:

Afavorir eines conceptuals i accions educatives concretes que sensibilitzen i formen a l'estudiantat de formació inicial de mestra- e, per poder seleccionar llibres en el seu futur professional, implementant en el currículum la legislació escaient relacionada amb la LIJ,  per a poder-la incorporar a la biblioteca d'aula i al Pla de Lectura del Centre.

Poder seleccionar LIJ de qualitat estètica i literària, des de criteris clars i argumentats, amb una finalitat literària i no des del utilitarisme curricular.

Recuperació de la genealogía d´escriptores. Subversió des de la narrativa, dels clàssics a les revisions feministes.

3.2.Conceptes bàsics:

•             Quina és la diferencia entre cote meravellós i conte de fades?

•             Què és la intertextualitat?

•             La necessària implementació de la lesgislació vigent. Formació d'identitats i LIJ:  gènere, violencia de gènere, interculturalitat, diversitat sexual i educación per a la pau.

•             Formació lectora, disneytzació, identitats individuals i control dels camps de significat social

•             Adaptacions i transformacions en la LIJ  lligades al context de l´estudiantat

•             Teories basades en (in)lectures.

 Bloc 4. La literatura infantil il·lustrada: aportacions al missatge literari.

4.1.Necessitat real:

L´educació literària en la formació inicial de Mestres des de la Innovació Educativa lligada a la LIJ, ha d´incloure necessàriament el tractament de la il.lustració per poder efectuar una selección adequada de llibres atenent a més a l´àlbum, el còmic i la novel.la gràfica.

4.2.Conceptes bàsics:

•             Quina és la diferència entre álbum i llibre il.lustrat?

•             Com analitzar les il.lustracions?

•             Es poden llegir llibres sense text?

Bloc 5. Avaluació cvom a justicia social. i LIJ

5.1.Necessitat real:

Les polítiques i pràctiques d'avaluació contribueixen a l'aprenentatge de l'estudiant des del compromís amb el coneixement i altres pràctiques de la seva vida professional i social, resultat de les seves pròpies pràctiques d'avaluació interrelacionant l'aula i el món social.

Resulta necessari atendre de manera crítica als diversos contextos i relacions en què es produeix l'avaluació atenent a l'equitat i la justícia social, si ens posicionem en una DLL crítica, evitant la instrumentalització i la burocratització de l'avaluació, perquè l'estudiantat adquireixi responsabilitat en aquest procés, involucrant-se en la construcció de  coneixement complex.

5.2.Conceptes bàsics:

•             Quin és el significat de l´avaluació de la LIJ a l´escola

•             Pràctiques que cal evitar versus bones pràctiques

•             Contingut d´una avaluació crítica del propi procés d´aprenentatge en l´assignatura per part de l´estudiantat.