La metodologia és activa i se centra en l’estudiantat, protagonista en el procés d’adquisició de les competències traductores: es tracta de captar i desenvolupar estratègies personals de traducció.

És una metodologia que posa l’accent en el procés traductor, és a dir, en l’anàlisi de les diverses fases que el conformen. S’afavoreix la participació activa en l’aula de l’estudiantat, que es converteix en partícip del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Partint d’uns fonaments teòrics, les classes s’estructuren com a pràctiques de traducció, durant les quals el professorat assessora en aspectes diversos: possibles solucions de traducció, problemes concrets de traducció, etc. Es parteix de la idea que no hi ha una única traducció correcta, sinó que molt sovint se’n poden trobar de diverses (unes millors que altres). L’argumentació en el moment de decidir les opcions de traducció és un factor clau en el desenvolupament de les classes.

Els textos emprats en classe procedeixen de diverses fonts i gairebé tots són autèntics. Els exercicis  també són diversos, de caràcter individual o col·lectiu. Així mateix, les eines habituals de treball són els materials que es faciliten a través de l’aula virtual.

Es procurarà que la docència presencial es desenvolupe sempre al laboratori de traducció (o en aules amb ordinadors), amb l’objectiu que l’estudiantat es familiaritze des del principi amb les eines informàtiques i amb la forma de treballar dels traductors professionals de francès-espanyol.

Encara que es parteix d’una base teòrica, l’enfocament de les classes és molt pràctic  i exigeix assistència continuada a classe. Es valorarà especialment el treball continuat, tant el realitzat a classe com el que es duu a terme a casa.