El programa està previst de fer a través d’exposicions teòriques (TE1), d’aplicacions i intervencions dels i les alumnes, especialment de comentaris de textos (PR1), i d’aplicacions pràctiques, en el sentit d’estudi literari i de realització d’un treball d’adaptació didàctica (PR2). Al llarg del temps, els pedagogs, els teòrics de l'educació i els mateixos docents de llengua i de literatura han mostrat que l'adquisició de destreses, habilitats i fins i tot coneixements teòrics sobre la literatura es realitzen de manera més efectiva mitjançant la pròpia acció constructivista de l'alumne o l'alumna, de contacte amb els textos literaris, que no a través d'una simple recepció passiva. Convé, així, buscar l'equilibri entre les activitats dissenyades segons les metodologies constructivistes, que possibiliten una adquisició molt sòlida de coneixements però amb molt consum de temps, i les activitats dirigides de tipus conductista, més dirigides però més breus. En qualsevol cas, la pretensió del professorat serà sustentar el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera funcional: orientant el treball a l’anàlisi de textos i a l’adaptació als usos pedagògics. Per tant, les característiques metodològiques seran l'exposició magistral, la participació, la flexibilitat, i el treball autònom. La tipologia de les activitats amb què s'explicitarà aquesta metodologia serà, per força, diversa. Pel que fa a la dinàmica, hi ha exercicis de tipus: • Individual: cadascú ha de participar creant i exposant crítica de textos. • Col • lectiva: per a realitzar en grup. En relació al caràcter, hi ha activitats de tipus: • Específic: que focalitzen un aspecte concret. • Global: que contenen aspectes o dificultats diverses. En funció, primordialment, de l'expressió escrita, les activitats seran: • Analítiques: de reflexió crítica, historiogràfica. • De transformació i adaptació a l’àmbit pedagògic: modernitzacions i adaptacions de textos, comparació amb altres textos, vinculació de recepció i creació, etc. • De creació: dirigides a l’escriptura, la transcodificació, la pragmàtica de la comunicació literària i de la recerca i l’especialització, etc.