El programa està previst intensivament per a un semestre, a través d’exposicions teòriques del professor/a (TE1); d’aplicacions i intervencions dels i les alumnes, especialment de comentaris de textos i de debats en classes pràctiques (PR1); i d’aplicacions pràctiques, en el sentit de l’estudi literari i/o pragmàtic i de la realització d’un treball escrit d’adaptació didàctica en grup (PR2), les principals característiques del qual s’exposaran a l’aula oralment.

Al llarg del temps, els pedagogs, els teòrics de l'educació i els docents de llengua i de literatura han mostrat que l'adquisició de destreses, habilitats i fins i tot coneixements teòrics sobre l'anàlisi i producció de textos es realitzen de manera més efectiva mitjançant la pròpia acció constructivista de l'alumnat, de contacte amb els textos, que no a través d'una simple recepció passiva.

Convé, així, buscar l'equilibri entre les activitats dissenyades segons les metodologies constructivistes, que possibiliten una adquisició molt sòlida de coneixements, però amb molt consum de temps, i les activitats dirigides de tipus conductista, més dirigides però més breus. En qualsevol cas, la pretensió del professorat serà sustentar el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera funcional: orientar el treball a l’anàlisi de textos i a l’adaptació als usos pedagògics. Per tant, les característiques metodològiques són l'exposició magistral, la participació, la flexibilitat, i el treball autònom.

La tipologia de les activitats amb què s'explicitarà aquesta metodologia és, per força, diversa. Pel que fa a la dinàmica, hi ha exercicis de tipus:

• Individual: cadascú ha de participar amb la creació i exposició crítica de textos.

• Col·lectiu: per a realitzar en grup.

En relació al caràcter, hi ha activitats de tipus:

• Específic: que focalitzen un aspecte concret.

• Global: que contenen aspectes o dificultats diverses.

Pel que fa primordialment a l'expressió escrita, les activitats són:

• Analítiques: de reflexió crítica, historiogràfica.

• De transformació i adaptació a l’àmbit pedagògic: modernitzacions i adaptacions de textos, comparació amb altres textos, vinculació de recepció i creació, etc.
• De creació: dirigides a l’escriptura, la transcodificació, la pragmàtica de la comunicació literària i de la recerca i l’especialització, etc.