1. La comunicació

- Importància de la comunicació com a element de cohesió social.

- La parla com a mecanisme base de la comunicació.

- Diferències entre comunicació i informació.

- Límits de la comunicació per a ser perfecta.

- La comunicació com a procés.

- Paper dels estudis dels mitjans de comunicació de masses en la conformació de l'estudi general de la comunicació.

- Processos possibles de comunicació en una societat.

- La comunicació com context formal cultural.

- Tres accions en els processos de comunicació

- Expressió, interpretació i interacció.

- Actors/protagonistes de la circulació de continguts simbòlics.

- Institucions amb un paper destacat en la producció de mitjans.

- Generació simultània de processos comunicatius.

- Característiques del moment històric vinculat al procés comunicatiu.

- Mitjans tècnics implicats en el procés comunicatiu.

- Transformacions en les teories de la comunicació de masses amb l'entrada de la comunicació amb les TIC.

- Influència de la tecnologia.

- Mediació en la producció del missatge.

- Multitud de temps concurrents en l'espai comunicatiu.

- Separació entre els sistemes de producció i recepció.

2. La comunicació mediàtica

- Visió com a institucions dedicades a la producció i difusió de continguts simbòlics amb els sistemes socials i culturals. La comunicació mediàtica com a forma d'acció i interacció social.

- Necessitat d'analitzar l'acció i el context.

- Concepte d'"acció social".

- "Construcció social de la realitat". Institucionalització del món.

- Interaccionalisme simbòlic.

- Comunicació interpersonal cara a cara, interpersonal intervinguda i comunicació mediàtica.

- Fites sociohistòriques que acompanyen a la creació dels mitjans de comunicació.

- Influència dels mitjans de comunicació en la constitució de les societats modernes.

- Visió dels mitjans com a instrument de mediació: dimensió simbòlica, cultural i socialitzadora, context històric i agents no transparents.

- Concepte i objectius de les institucions de mitjans de comunicació.

- Implicacions i context dels sistemes de la producció i recepció de continguts.

- Trets fonamentals de funcionament del sistema de producció de continguts.

- Trets fonamentals de funcionament del sistema de recepció de continguts.

- Separació estructural i discontinuïtats espaciotemporals en la interacció comunicativa.

- Teories normatives o d'expectatives socials sobre els mitjans de comunicació.

- Cultura generada pels mitjans de comunicació.

- Cultura popular - midcult - masscult.

- Comunicació política i/a través dels mitjans de comunicació.

- Tècniques i procediments per a la generació d'una comunicació política en competència.

3. Els efectes de la comunicació mediàtica.

- Centralitat i protagonisme del concepte efecte de comunicació de mitjans.

- Efectes mediàtics i efectes socials en opinió pública.

- Tendències negatives en l'anàlisi d'efectes.

- Autopercepció de l'efecte mediàtic.

- Efectes indirectes pel procés de consum.

- Efectes directes pel consum de continguts.

- Classificació d'efectes de McQuail: Temporalitat (llarg-curt termini) / intencionalitat (amb-sense planificació).

- Classificació d'efectes de W.J. Potter, introducció del nivell d'efecte (cognitiu, actitudinal, emocional, fisiològic, conductual).

- Importància del nivell d'anàlisi dels efectes.

- Rellevància del caràcter avaluatiu o direcció dels efectes.

4. Usos i gratificacions.

- Ús del temps amb els mitjans de comunicació.

- Moments, raons i protagonistes dels estudis sobre la conducta mediàtica.

- Tres usos i gratificacions derivats del consum de serials radiofònics: alliberament o descàrrega emocional (emotional release), recerca d'il·lusions (wishful thinking) i consell per a enfrontar els problemes de la vida quotidiana (valuable advice). Comparança amb els programes de telerealitat actuals.

- Supòsits de les perspectives d'usos i gratificacions.

- Variabilitat de l'actitud activa davant els mitjans.

- Anàlisi dels motius d'exposició. Metodologia emprada per a aquest tipus d'anàlisi.

- Implicació i comunicacions persuasives. Connexió personal entre audiència i contingut dels mitjans. Grau d'atenció, reflexió, emoció i interacció.

- Perspectiva usos-efectes.

- Tipus motius d'exposició i efectes de cultiu.

- Implicació de l'audiència i efecte de cultiu.

- Realisme percebut i efecte de cultiu.

5. El funcionalisme: la "Mass Communication Research".

- Visió organicista de la societat. Precedents teòrics de l'empirisme sociològic. Paradigma dominant en l'aparició del mateix, el conductisme.

- Capacitat del funcionalisme per a adaptar-se a les necessitats d'investigació, així com la pluralitat d'aportacions des d'una estratègia d'investigació analítica i empírica.

- Principis del funcionalisme. Funcionalisme teòric, Talcott Parsons.

- Principis del funcionalisme. Positivisme empíric, R. Merton

- T. Parsons i la visió integradora i democràtica en el funcionalisme.

- Lazarsfeld, funcionalisme empirista i positivisme.

- Les funcions de la comunicació de masses segons Lasswell i Wright.

- Funcions socials dels MCM descrites per Lazarsfeld i Merton.

- La funció atorgadora d'estatus.

- La funció de compulsió de normes socials.

- La disfunció narcotitzant.

- Propaganda i objectius socials: monopolització, canalització i complementació.

- Crítiques al funcionalisme.

6. La teoria crítica: l'Escola de Frankfurt.

- Fonaments teòrics generals de la teoria crítica. Una visió holística contra les disciplines sectorialitzades.

- Horkheimer i Adorno: La indústria cultural.

- L'individu en l'època de la indústria cultural.

- Indústria cultural i control psicològic.

- La qualitat de la fruïció dels productes culturals.

- Els efectes dels media.

- Estereotipatge i gèneres mediàtics.

- Segona generació de la teoria crítica: Jürgen Habermas i la teoria de l'acció comunicativa.

7. Estructuralisme i semiòtica de la comunicació.

- Orígens, Saussure, semiologia com a institució social.

- Jackobson i els factors constitutius de la comunicació.

- Levi-Strauss, la lingüística estructural en l'antropologia i els sistemes socials comunicatius.

- Principis bàsics de l'estructuralisme francès (Althusser, Poulantzas i Godelier).

- La teoria estructural de la societat capitalista contemporània d'Althusser.

L'ESTRUCTURALISME FRANCÈS.

- Rellevància del CECMAS i línies d'estudi en l'àmbit de la comunicació.

- Roland Barthes, nivells d'estudi dels mitjans de comunicació de masses.

- La semiologia com a mecanisme desemmascarador.

- E. Morin i la concepció renovada sobre els mitjans de comunicació de masses.

- E. Morin, revisió crítica i perduda de rellevància del pes dels mitjans de comunicació en la cultura de masses.

- A. Moles. La fisicamatemàtica en la investigació de la comunicació.

- Descomposició dels elements estructurals en els processos comunicatius segons Moles.

- El "cicle cultural" i els mitjans de comunicació de masses.

- Cultura mosaic i polítiques culturals segons Moles.

8. Els estudis culturals.

- Objectius i interessos dels estudis culturals.

- Vinculació text i context en l'anàlisi dels mitjans de comunicació.

- Negociació entre la proposició del text i la posició social de l'audiència.

- Diferents funcions del text.

- Paper actiu del públic.

- Metodologies qualitatives.

- Autors fonamentals dels estudis culturals. Hoggart, R.; Williams, R.; Thompson, E.P.;

- Stuart Hall i la institucionalització dels estudis culturals.

- Concepción holística sense separació de producció i recepció.

- Estudis culturals, nou concepte d'ideologia i d'hegemonia.

- Paper dels mitjans de comunicació en el consens i la desviació.

- Mitjans de comunicació i definició de la situació.

- Paper de la ideologia i el discurs d'aquesta en el funcionament dels mitjans de comunicació i en la relació amb la societat. La importància dels símbols.

- Models de codificació descodificació condicionats per les relacions de poder.

- Investigacions ideològiques sobre notícies ("More bad news") del grup de Glasgow.

- Investigacions sobre consum televisiu i processos de recepció de David Morley.

9. Mitjans de comunicació en xarxa.

- Informacionalisme com a paradigma dominant.

- Processos de convergència tecnològica.

- Increment de la velocitat de procés, recombinació i creixement de la flexibilitat en la distribució.

- Relacions amb la investigació genètica.

- Rellevància de la societat xarxa com a context.

- Paper dels nodes en les xarxes socials informacionals.

- Vinculació al desenvolupament empresarial i econòmic.

- Hipertext multimèdia com a captador de la innovació cultural.

- Influència en la reorganització de l'espai.

- Elements convergents en la creació de la societat xarxa.