SIA. Sistema d'Informació Acadèmica

Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.

MI1034 - Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana

Curs 4 - Anual

Metodologia

Metodologia didàctica

Pretenem que el mestre o la mestra siga capaç de transmetre al seu alumnat, al seu estudiantat, una sèrie de recursos que el possibiliten com a creador actiu de la cultura on viu. Partirem de l'opció crítica i de l'aprenentatge dialògic (Freire, Flecha, Giroux, McLaren, etc.) des d'una concepció del procés d'ensenyament-aprenentatge en què s'entenen les estratègies didàctiques com a estratègies indagatives. Aquestes estratègies reformulen l'hàbit indagador del pensament, i es basen en el fet que si l'aprenentatge s'enfoca com un procés de descobriment, l'ensenyament s'ha de plantejar com una tasca constant de solució de problemes, de coresolució de contradiccions o de conflictes cognitius.

La concepció de l'aprenentatge que defensem és l'aprenentatge comunicatiu i dialògic, vinculat a una concepció de la cultura dinàmica i transformadora. Des d'aquesta aproximació a la didàctica de la llengua i la literatura, escoltar, parlar, llegir i escriure apareixen com a elements a tenir en compte en els processos de resolució de problemes. L'enfocament comunicatiu es basa en el desenvolupament del procés d'ensenyament/aprenentatge a partir de la interacció entre iguals, la negociació, l'intercanvi de significats i la participació crítica i activa en espais comunicatius.

La nostra opció metodològica se situa en l'aprenentatge dialògic i, consegüentment, en dinàmiques de treball pràctiques, indagatives, reflexives i participatives, lligades a les interaccions socials comunicatives com a font d'aprenentatge cooperatiu, tutoritzat i lligat a la resolució de problemes i conflictes cognitius, recollint el que l'avantguarda de la comunitat científica defensa com a metodologia òptima en la formació inicial de mestres en la societat de la informació (Aubert, A.- Flecha, A.- García, C.- Flecha A, R.-Racionero, S., 2009).

La pedagogia crítica al voltant de la qual es desenvolupa aquest plantejament didàctic, com a manera de crítica educacional, s'entén com una manera de pràctica compromesa que iguala l'aprenentatge i la creació de ciutadans i de ciutadanes crítics. Per això es va considerar: la concepció de la cultura com un espai de producció de coneixement, valors i significats (quant a la creació i la recepció lectora), els referents compartits i contrastats per a la millor comprensió dels textos, des de les diverses subcultures de l'estudiantat, en lloc de la consideració elitista i monolítica de cultura i, la defensa d'un desenvolupament del currículum relacionat amb la formació literària de l'estudiantat que puga afavorir processos democràtics de transformació de les desigualtats socials des del concepte de ciutadania participativa i deliberativa.

Com a eines fem servir:

L'Aula Virtual. Aquesta opció metodològica recull, doncs, les propostes d'innovació i millora educativa i utilitza l'Aula Virtual com un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge que dóna suport complementari a les classes presencials, basat en el programari lliure Moodle, i que ens ajuda a crear comunitats virtuals d'aprenentatge cooperatiu. Aquesta eina organitza i estructura gran part del treball de la professora i de l'estudiantat de manera pública i compartida. El treball de la professora se centra en el grup classe i les tutories a grups reduïts i individuals. El treball des de l'Aula Virtual segueix la metodologia científica lligada a la recerca, l'anàlisi i la informació compartida, en comptes d'un coneixement receptiu, estàtic i tancat. A més, facilita l'accés a grans quantitats de documents de diverses formes, gèneres i formats, la multimodalitat, la hipertextualitat, la multitasca, l'autoaprenentatge i la cooperació com a comunitat d'aprenentatge.

Els diaris dialògics que, penjats a l'aula de manera pública i compartida, oberts a qualsevol visitant que volgués compartir-los, ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pràctica en les classes presencials, reformulant des de la teoria des de quatre punts bàsics units a l'aprenentatge dialògic: la reflexió sobre l'acció i la discussió entre grups d'iguals, la igualtat des de la diversitat, el treball cooperatiu i solidari i la inclusió d'altres veus i col·lectius que treballen des d'una concepció radical de la democràcia (Aubert i altres, 2008). Aquesta eina està recomanada per les més importants recerques en formació inicial de mestres (Cochran-Smith, M. - L. Lytle, S., 2002).

Els diaris dialògics (Aguilar, 2004) han estat dissenyats, implementats i compartits des del grup de Didàctica de la Llengua i la Literatura i Pedagogia Crítica del Departament d'Educació de l'UJI (creat en 2000) i els resultats dels fòrums investigadors escaients. Des de l'any 2007 també s'han fet servir a l'Aula Virtual (Aguilar-Arroyo-Cremades-Mejías-Roig-Torrego, 2011). Suposen una reflexió diària per no a perdre els detalls de cada dia, però també una eina d'anàlisi longitudinal en el temps per a veure com es reconstrueix i transforma el coneixement, les emocions, les actituds, els posicionaments com a futurs i futures mestres.

Les Tertúlies Literàries Dialògiques de Literatura infantil i Juvenil (TLD de LIJ), dissenyades, implementades i amb resultats compartits als fòrums escaients des del curs 2005-06 des de la DLL a l'UJI (Aguilar, 2008 i 2012),  se situen en el context de les tertúlies literàries dialògiques (Flecha,1980) que actualment s'estan implementant als programes educatius més importants com, per exemple, la Universitat Harvard.

La conceptualització de la lectura dialògica en el context pràctic de les TLD i les comunitats d'aprenentatge és una experiència que genera transformació cultural, social i personal des de la construcció intersubjectiva del sentit del text. L'experiència creada el 1980 s'ha convertit en un moviment mundial "1.001 tertúlies al món" i ha demostrat que supera desigualtats socials. Professorat d'universitats de prestigi internacional com la Universitat Harvard, la Universitat de Massachusetts, el Victorian Centre of the Adult Literacy and Numeracy Australian Reseach Consortium (ALNARC) i moltes més ho consideren un exemple pràctic de les millors teories socials i educatives actuals. Entre les persones que han donat suport a aquest projecte podem parlar de reconeguts intel·lectuals com Donaldo Macedo, José Saramago o Eduardo Galeano. A més, ja és un motor de canvi i innovació educativa en tots els àmbits educatius (Aguilar-Alonso-Padrós-Pulido, 2010).

També han estat recollides en el desenvolupament teòric, investigador i pràctic de la recerca INCLUD-ED "INCLUDE- Strategic for inclusion and social cohesion in Europe from education", la recerca sobre educació escolar de majors dimensions i més important realitzada fins ara als programes marc de recerca europea (6è programa marc). I en els fòrums científics escaients com l'"International Congress of Qualitative Inquiry" o el congrés de recerca CIMIE.

En l'avantguarda de la DLL, la relació entre competència comunicativa i educació democràtica és clara, així ho demostren les recerques des de l'emancipació comunicativa (Lomas, 2011) en la línia freireana (recordem que Freire és l'autor de l'àmbit educatiu més citat per la comunitat científica internacional) o l'orientació sociocultural lligada a la literacitat crítica (Cassany, 2006) o els nous alfabetismes com l'alfabetisme digital (Lankshbear-Knobel, 2008).

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16